DIUMENGE DE LA PENTECOSTA (C)

LA BELLESA DE LA PARAULA DE DÉU EN L'HOMILIA
Ac 2,1-11; Sl 103, 1.24.29-31.34; 1Co 12,3-7.12-13; Jn 20, 19-23

Reflexió: Pentecosta

El Pneuma, l'Esperit Sant, és com l'"últim toc", tant en la Santíssima Trinitat com en el pla diví de la salvació. El fruit d'aquest Misteri és l'Església. L'Esperit Sant és qui la perfecciona en la santedat. Li comunica la santedat, la santedat de Déu. Crist és el Cap de l'Església, i d'Ell ve l'esperit diví que recorre tots els membres. Fa que l'Església sigui un sol Cos en l'únic Esperit. Aquesta força de Déu «que va obrar en el Crist quan el ressuscità d'entre els morts i el féu seure a la seva dreta, dalt del cel per damunt de tota potència» (Ef 1,20-23).

El dia de la Pentecosta, el Senyor glorificat va formar la seva Església com a Cos seu i com a Esposa, comunicant-li la seva força vital divina.

Aquest do de Déu ha estat confiat a l'Església. De la mateixa manera que va comunicar el seu esperit a la carn modelada, perquè en rebre'l quedin vivificats tots els seus membres; en aquest do hi havia continguda la comunió de vida amb Crist.

Diu Pau: «En l'Església Déu ha constituït Apòstols, Profetes, Doctors», suscitats per l'acció de l'Esperit, per tal d'anar edificant el Cos en la comunió, en la unitat, mitjançant el servei de cadascú.

On hi ha l'Església hi ha el Pneuma, l'Esperit de Déu, l'Esperit Sant. Els qui no el reben, o els qui no l'escolten són els qui es fabriquen cisternes esquerdades, i beuen l'aigua bruta de fang. S'allunyen de la fe de l'Església per a no deixar-se guiar. El Pneuma, com a força vital de l'Església és fruit de la Passió i Resurrecció del Senyor; i l'Església és també fruit del Misteri Pasqual.

El que diem de tota l'Església ho diem també de cadascun dels qui estan incorporats a Crist. Son "ànimes eclesials", segons expressió d'Orígenes i de sant Ambròs. Tota ànima que té una fe viva duu dintre seu, de manera viva, l'Esperit Sant. És la penyora de la nostra filiació divina, com diu Pau: «Déu va enviar als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: Abba, Pare!» (Gal 4,6). I, ja que el Pneuma, l'Esperit, és Déu, l'ànima queda divinitzada per participació, per gràcia. Pot conèixer i contemplar les coses de Déu. Així doncs, l'Esperit de Déu crea l'home nou a imatge de Déu, li inspira la vida sobrenatural de Déu i el prepara per a l'eterna comunió de vida amb Déu.

El Misteri de la festa de la Pentecosta és l'acte redemptor del Crist en tant que ens comunica la vida divina en plenitud. L'Esperit no es va fer carn com el Verb; no obstant això, va venir a nosaltres. Per la Mort i Resurrecció de Crist, Déu està enmig nostre i dintre nostre. En una possessió plena i permanent.

Paraula

«Es trobaven tots junts en un mateix lloc... de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta i ompli tota la casa». Estaven junts, dedicats a l'oració. Estaven preparant la terra on ja havia caigut la "llavor" de la Paraula, i com a homes del "temps" estaven a l'espera, a l'espera del "temps de Déu" en la vida. Tot treball en línia d'unitat i reconciliació, és sempre preparar la terra perquè l'Esperit de Déu es manifesti plenament.

«Els dons que rebem són diversos, però l'Esperit que els distribueix és un de sol». L'important és que cadascú reconegui i apreciï i valori el do que ha rebut. Cadascú té el seu.

«Són diversos els serveis, però és un de sol el Senyor». Allò d'important i necessari és que cadascú en la comunitat ocupi un servei concret. Cadascú té capacitat per a un servei. Ningú no és tan pobre que no tingui quelcom per oferir.

«Són diversos els miracles, però tots són obra d'un sol Déu». És vital que cadascú sigui conscient d'aquesta gran veritat: solament hi ha una font de vida, i d'aquesta font bevem tots, i sadollem la nostra set.

«Pau a vosaltres. I els deixebles es van omplir d'alegria». Només la pau és font d'alegria. Però aquesta pau autèntica solament la dóna el Senyor, no el món.

Saviesa sobre la Paraula

«L'Esperit, com ens diu Lluc, va descendir sobre els deixebles en la Pentecosta, després de l'ascensió del Senyor, per a introduir tots els homes en la vida i fer-los participar en la nova Aliança; per això lloaven Déu en totes les llengües, mentre l'Esperit congregava en la unitat els pobles més distants i oferia al Pare les primícies de totes les nacions. Per tot això havia promès el Senyor enviar-nos el Paràclit, a fi que ens transformés per a Déu. Ja que així com el blat sec, si no hi ha aigua, no pot formar-se una massa ni fer-se, si més no, un sol pa, de la mateixa manera tampoc nosaltres podríem arribar a formar una unitat en Crist Jesús sense l'aigua que prové del cel. I així com la terra seca no pot fructificar si manca la humitat, tampoc nosaltres, que érem tronc sec, haguéssim pogut donar fruits de vida sense la pluja de la voluntat divina». (Sant Ireneu, Sobre les Heretgies)

«Si l'Esperit Sant està en tu, per les seves operacions comprendràs absolutament en tu el que diu sobre ell l'Apòstol: "On hi ha l'Esperit del Senyor, allí hi ha la llibertat" (2Co 3,17) i: "el cos és mort a causa del pecat però l'esperit és vida a causa de la justícia" (Rm 8,10), i: "els qui són de Crist han crucificat la seva carn amb les seves passions i desitjos" (Ga 5,24). "Tots els qui han estat batejats en l'Esperit Sant (1Jn 1,33) han estat revestits del Crist", "són fills de la llum" (Lc 16,8) i "caminen en la llum que no té posta" (1Jn 1,7); i veient el món no el veuen; i escoltant les coses del món no escolten (Mt 13,13). Com està escrit sobre els homes carnals: veient no veuen, escoltant les coses divines no comprenen (Lc 8, 10) ni poden comprendre les coses de l'Esperit (1Co 2,14), perquè per a ells és bogeria. Així penso igualment sobre els qui tenen en ells l'Esperit Sant: duen un cos però no estan en la carn: "Vosaltres, diu, no esteu en la carn sinó en l'Esperit, i l'Esperit de Déu habita en vosaltres" (Rm 8,9); "estan morts per al món i el món per a ells: Per a mi el món està crucificat i jo per al món" (Ga 6,14)». (Simeó, el Nou Teòleg)