Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,15-17.20-26; Sl 12; Jn 15,9-17
Estimats germans i germanes,
Quan la Constitució dogmàtica Lumen gentium es pregunta «quin és el camí més segur enmig de les vicissituds d'aquest món per arribar a la santedat o perfecta unió amb el Crist, respon clarament que en l'exercici de l'amor fratern en el si de l'Església unida a l'Esperit: Formem una sola família en el Crist, units en un mateix amor mutu i en una mateixa lloança a la Trinitat santíssima» (50-51).
Les paraules de l'Evangeli d'avui formen part del discurs de Jesús al darrer Sopar. Jesús obre el seu cor i ens endinsa dins del misteri de la Trinitat, on hi ha l'intercanvi d'Amor de les tres Persones divines. Quan observem els manaments de Jesús entren dins la Vida de Déu, qui habita dins nostre. Entrem dins la dinàmica de la comunió, de la amistat amb Déu, quan posem la nostra vida en braços de Crist, sota la seva mirada, escoltant-lo i estimant-lo com Maria, la Mare. Aleshores donem fruit, un fruit que durarà per sempre.
Cal contemplar el rostre humà i diví de Crist. L'impuls contemplatiu ens suggereix cercar Déu en les situacions quotidianes, i estimar-les com Jesús. L'impuls d'aquest amor ens projecta vers els camins que compartim amb el proïsme. El meu manament és que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat, diu el Senyor.
El Papa Joan Pau II va escriure unes estimulants paraules sobre la "espiritualitat de la comunió", que sobretot significa una mirada del cor vers el misteri de la Trinitat, que genera un mateix amor mutu i una mateixa lloança. A la seva llum hem de reconèixer també el rostre dels germans, per saber compartir les seves joies i sofriments, per intuir els seus desigs i atendre les seves necessitats, per oferir una veritable i profunda amistat. "Espiritualitat de la comunió" és també capacitat de veure allò que hi ha de positiu en l'altre, per acollir-lo i valorar-lo com a regal de Déu ("Novo millennio ineunte", 43).
Em sento content de citar-vos aquestes paraules en la festa de S. Maties, el meu patró. Encara no estic totalment acostumant a portar aquest nom tant poc corrent, que forma part de la meva família, tant la del pare com la de la mare: als dos els estic molt agraït que m'hagin fet conèixer els valors de l'Evangeli. Admiro el paper discret i anònim de l'apòstol Maties; en el llibre de la seva vida hi ha escrites només aquestes paraules: fidelitat, generositat i amor. Quan el nostre cor està obert com un llibre amb pàgines blanques, Jesucrist pot escriure-hi la seva Paraula. Ell ens dóna pau i una alegria ben plena si donem la vida pels germans.
