Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ac 1,1-11; Sl 46,2-3.6-9; Ef 1,17-23; Lc 24,46-53
Podem ressaltar dues escenes en les lectures d'avui:
Primera escena. Una veu diu: «Homes de Galilea, perquè us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estar endut d'entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n'hi anava».
Segona escena. Diu el mateix Jesús: «Aneu per tot món i anuncieu la bona nova de l'Evangeli a tota la humanitat. Els qui creuran i seran batejats se salvaran. Ells s'anaren a proclamar l'Evangeli».
Amb quina d'aquestes escenes t'identifiques?
Avui, solemnitat de l'Ascensió, Crist és glorificat. Crist ens precedeix a la glòria. La seva ascensió és la nostra victòria, l'esperança de la nostra glorificació. Aquesta festa ens ofereix un missatge que sant Bernat ens descriu amb gran bellesa: «El Senyor dels cels envaeix amb la seva divina energia tot l'univers. Ha dissipat la boira de la seva fragilitat humana, i la inunda d'esplendor. El Sol està en el seu zenit, abrasa i impera. El seu foc cau a borbollons sobre la terra: res escapa de la seva escalfor (Salm 18,7). La Saviesa de Déu ha retornat al país de la saviesa; allí tots comprenen i busquen el bé. Tenen una intel·ligència finíssima i un afecte rapidíssim per acollir la seva paraula». (Sermó 3r sobre l'Ascensió)
Però de moment es queden mirant al cel. Encara no són conscients que Jesús, amb la seva resurrecció, ha trencat tots els motlles. I ells, els seus deixebles, segueixen tancats en els seus, i per això li pregunten: «Senyor, és ara que restabliràs el Regne a favor d'Israel?»
Potser nosaltres ens trobem a la primera escena. Mirant el bell blau del cel. Hi ha molts cristians que s'estan mirant el cel. Contemplant, no el cel on hi ha Déu, sinó el núvol damunt del qual se'n va aquest Déu. Necessitem ser conscients que el Senyor ha trencat els motlles, i el Sol, que arriba al seu zenit, cau com foc sobre la terra, sobre aquesta terra pobra de saviesa. Però ve ara amb el foc del seu Esperit.
Necessitem el foc de Jesús. Per entrar a formar part de la segona escena. Per ser testimonis i anunciadors de la Bona Notícia de Jesús Ressuscitat. Testimonis i anunciadors d'un evangeli que trenca tots els motlles, i ofereix una saviesa nova. La saviesa d'un home nou, d'una humanitat nova, que no acaben de fer-se realitat en un món on domina la mirada superficial.
I això ens porta l'exigència, com diu sant Bernat, «de purificar l'enteniment i l'afecte. Tenim l'enteniment tèrbol i l'afecte molt brut i tacat».
Tenim necessitat dels dons espirituals d'una comprensió profunda, que ja està anunciada, quan Jesús ens diu: «Convé que jo me'n vagi perquè vingui el qui us ho ensenyarà tot» (Jn 14,15; 16,7). Aquest és el viu desig de Pau per als efesis, i per a nosaltres. Tenim necessitat de conèixer, però amb un coneixement del cor, i de l'esperança a la qual ens crida.
Crist és el qui dóna la llum a l'enteniment, i l'Esperit Sant purifica l'afecte. Necessitem purificar l'enteniment per conèixer i l'afecte per estimar. Aquesta llum, aquesta purificació ens ve del Crist i del seu Esperit.
Ja tenim una certa llum. Sant Bernat diu que el nostre enteniment ja està il·luminat. Però no l'acompanya l'afecte, que té necessitat d'una forta purificació.
Escriu sant Bernat: «Coneixeu el bé, el camí a seguir, i com heu de caminar. Però la voluntat no és idèntica en tots. Alguns caminen, corren i volen en tots els exercicis d'aquest camí i d'aquesta vida: les vigílies se'ls fan breus, els menjars saborosos i el pa excel·lent, els treballs suportables i agradables. Altres tot el contrari: tenen un cor tan àrid i un afecte tan pertinaç que res d'això no els atreu. Són tan pobres i miserables que únicament els mou el temor de l'infern. Comparteixen totes les misèries, però no les alegries».
El que passa és que no veuen el Crist. Estan mirant al cel, el pas dels núvols... No veuen aquest Crist que es retira per trencar els motlles i convidar-nos a obrir-nos a la llum del Senyor que ens vol com a instruments d'un anunci, el de la seva bona notícia que vol fer un home nou i una humanitat nova. Però per a ser instruments d'aquesta bona notícia necessitem tenir experiència de la grandesa del poder de Déu dins nostre; del poder que obra en tots i cadascun de nosaltres. Però això no ho pot arribar a viure una ànima abocada en les distraccions, cap a l'exterior, sinó recollida en el seu interior per tal de no quedar al marge de l'escalfor del Sol que deixa caure el seu foc a borbollons sobre la terra.
En resum: en quina escena et trobes? O potser t'ho mires des de fora?
