Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
El goig de la Pasqua i de l'Ascensió (cant d'entrada) compaginen perfectament amb la nostra espera de l'Esperit Sant, ja que la seva vinguda ha estat el fruit de l'exaltació de Crist (Jn 7, 39). Per això implorem avui aquesta seva vinguda a causa del testimoniatge que l'Església ha de donar del seu Senyor (cant de comunió). Ara bé, l'Església no acomplirà amb aquesta tal missió si no és dòcil a Aquell que actua en ella com una força d'unitat, a fi "que visqui dedicada a vós amb tot el cor i unida en la concòrdia de les voluntats" (col·lecta). I és que només així, amb una Església que visqui solament en l'Esperit, serà capaç de fer sentir la seva veu en el món, enmig de tantes altres veus.
La primera lectura era dels Fets dels Apòstols [20, 28-38], en què sant Pau ens ha "confiat a Déu i a la seva paraula... per edificar-nos i donar-nos l'heretat" (verset 32). I és que seguint avant amb la seva exhortació als preveres d'Efes, sant Pau els anuncia les dificultats que han de sorgir dintre de la pròpia comunitat i els fa les seves últimes recomanacions.
El salm responsorial escollit ha estat el 67 [29-30. 33-35a. 35bs (R.: 33a)], que ens ha fet conèixer que "som el seguici triomfal del Crist exalçat", en l'himne triomfal per acompanyar la processó amb l'arca de l'aliança on sant Pau hi veia una profecia del Crist glorificat, que puja a la dreta del Pare amb el seguici dels homes que amb la seva sang s'ha guanyat, i que agracia amb tota mena de dons espirituals (Ef 4, 8-12). I afegeix: "gràcies siguin donades a Déu que sempre ens duu en el seu seguici triomfal en el Crist"! (2 C 2, 14).
I l'evangeli era de sant Joan [17, 11b-19], on Jesús demana al Pare que "siguem u com ho som nosaltres" (verset 11). I és que els que creuen en Crist esdevenen "consagrats" (19) en Ell, doncs la veritat de l'home està lligada a una dependència de filiació. Però una consagració semblant no separa dels homes, no retira del món (15); ni tan sols té sentit si no és quan els cristians es veuen "enviats" al món (18), igual que ho fou el mateix Crist. Consagració i missió són les dues cares d'una mateixa realitat. Però, pertanyent a Crist, els cristians s'atreuen necessàriament "l'odi" (14), puix que la fidelitat a la paraula de Déu (14) no correspon en absolut a la reacció espontània de l'home pecador. Amén.
