Homilia predicada per fra Rafel Barruè
Fets 15,22-31; Sl 56; Jn 15,12-17
Amic, et consideres amic?
— De qui he de considerar-me amic?
Amic de Jesús, és clar.
— Sí! Sí, de Jesús no hi ha dubte.
Amic, ja fas el que ell ens mana?
— Això, és més difícil.
Jesús ens mana: «Que us estimeu els uns als altres».
— Això, és impossible.
Sí, a primera vista sembla impossible. Però, no és el teu voler el que ha de manar, sinó més bé cal deixar-te portar per Jesús. Si li fas
lloc farà estada a casa teva i et contarà com pots estimar els altres.
— No ho sé. Ho veig del tot difícil i complicat.
Sí, perquè ho mires des dels teus ulls i sense posar-te a una certa distància, sense prendre una certa perspectiva en la mirada vers
els altres, el quals són amics de Jesús també com tu.
— Però, com n'és de difícil veure amb perspectiva els altres.
Sí, no és gens fàcil, és qüestió d'anar practicant. És qüestió de treure l'inquietud del teu esperit. Així: Déu mateix omple la teva terra
de la seva glòria. És qüestió de deixar que Jesús es trobi còmode i confortat al teu jardí interior. Així, d'allí sortirà el fruit de l'amistat
espiritual que durarà per sempre.
— Per sempre?
Si la mesura de l'amistat és Jesús, si el nivell d'amistat ho deixes que ho posi Jesús, que és en tu, serà per sempre. I més encara, per
la causa de nostre Senyor Jesucrist, podràs donar la vida pels teus amics.
Amic, et consideres amic?
