Homilia predicada per fra Rafel Barruè
2Re 2,1.6-14; Sl 30; Mt 6,1-6.16-18
Continuem avui amb el sermó de la muntanya que ens presenta l'evangeli de Mateu. Ahir Jesús ens exhortava a ser bons del tot. Avui ens il·lumina a desenvolupar aquest bé.
Jesús ens encoratja: Ajuda els altres desinteressadament. Prega d'amagat. Dejuna sense que ningú se n'adoni. El bé que cadascú fem, l'hem de fer sense que els altres se n'adonin. Per què?
Cal discreció, una paraula que avui cal meditar. Cal discreció una paraula per contemplar. La mateixa Regla de sant Benet ens convida sovint a la discreció. Tal vegada hom pot dir avui que la discreció no està de moda. Però, no vol dir això que el seu valor hagi estat perdut. De fet una persona discreta és digna d'admiració.
Nosaltres els cristians, els monjos estem abocats a ajudar els altres, a pregar pels altres, a dejunar pels altres. Però, aquestes obres bones cal fer-les amb molta discreció. Els honors humans, es queden en honors humans, corones que es marceixen al vespre. La recompensa que ens interessa és la de Déu. «Ell, per a qui no hi ha secrets, t'ho recompensarà».