El Cor Immaculat de Maria
Homilia predicada pel P. Maties Prades
1Re 19,19-21; Sl 15; Lc 2,41-51
"L'escultura —deia Miquel Àngel— és l'art de saber treure". L'art de la vida espiritual s'assembla més a l'activitat d'un escultor que a la d'un pintor, segons ha escrit un prevere. No és tracta, doncs, de posar colors, d'anar adquirir qualitats i mèrits; sinó de treure trossos que sobren al bloc per tal de donar-li la forma desitjada. Hem d'anar contemplant l'obra en el seu procés per apreciar les coses tal com són perquè la nostra ment tendeix a donar un valor absolut a les coses que veiem. Tot canvia i desprès dels anys només queda el record o el silenci. Sols perdura l'amor que hem sabut donar. Al costat de les persones bones que tenen "el cor net" de les Benaurances, fins i tot "el nostre cos reposa confiat", segons el salm.
Estimats germans: les proves de fe en la vida de Maria la van convertir en una obra mestra, digna de contemplar i d'imitar. Quan Maria va pronunciar el seu primer "sí" a l'Anunciació, no sabia tota l'extensió que el seu consentiment comportava. El naixement de Jesús fou una gran prova. Déu ens condueix per un camí diferent al que nosaltres havíem imaginat. La persecusió d'Herodes i la fugida a un país desconegut la fan propera a nosaltres. Si nosaltres quan perdem una clau ens inquietem... com hauria de viure Maria aquells tres dies sense saber res del seu Fill!
El silenci o l'absència de Jesús són sempre aparents. Lluny de les persones estimades, les sentim més a prop. La separació crea un buit, un despullament, que s'ha d'omplir del record i del desig de la seva presència. De vegades Déu no ens dóna cap senyal perquè vol que ens refiem d'Ell encara més. "Que es faci en mi la voluntat de Déu". Per aquell "sí" constant i confiant, Maria s'anava santificant i modelant a la imatge del Fill de Déu. "La plena de gràcia" podia omplir-se cada vegada més. Perquè el seu cor augmentava estimant, es feia forta en les proves i admirable per la fidelitat. Déu es dóna a l'ànima en la mesura en què aquesta es dóna a Ell. "Feliç tu, que has cregut".
Estem invitats a seguir el camí de Maria, amb ella. La nostra vida està composta per varietat d'esdeveniments: Anunciacions contínues. Pèrdues importants. Trobades que ens fan feliços, si cerquem. Meditació amorosa de la Paraula, que guardem dins del nostre cor. Separacions que no comprenem, com Maria que va veure allunyar-se el seu Fill amb un grup d'amics. La fosca nit de Getsemaní i el seu silenci. Finalment, agraïment perquè el cor maternal de Maria hi és present quan rebem els dons de l'Esperit Sant en "les nostres Pentecostes". Demanem al Senyor que, segons l'oració col·lecta, el nostre cor es converteixi en temples de Déu, com el de Maria.
