LECTIO DIVINA

SALM 21 (20)

1 Per al mestre de cor. Salm del recull de David.

2 El rei celebra el teu triomf, Senyor.
Com se sent feliç de la teva victòria!
3 Li has concedit el que el seu cor volia,
no li has refusat el que et demanava.
4 T'avances a beneir-lo a mans plenes,
li poses al cap una corona d'or.
5 T'ha demanat vida, i li has fet la gràcia
d'allargar els seus anys per sempre, sense fi.
6 L'ha fet cèlebre la teva victòria,
l'has cobert d'honor i majestat;
7 sempre es valdran del seu nom per a beneir,
l'omples de goig a la teva presència.
8 El rei confia en el Senyor;
l'amor de l'Altíssim no el deixarà caure.
9 La teva mà s'empararà dels enemics,
s'apoderarà dels adversaris.
10 Els faràs cremar com un forn encès,
el dia que tu, Senyor, et manifestis.
Els consumirà la teva indignació,
el foc els devorarà.
11 Esborraràs el seu nom de la terra,
no quedarà rastre dels seus descendents.
12 Ni que intentin fer-te mal,
ni que conspirin contra tu, no podran res;
13 així que el teu arc els apunti de cara,
se't giraran d'esquena per fugir.
14 Alça't poderós, Senyor:
cantarem celebrant la teva gesta.

Idees generals sobre el salm

És una acció de gràcies per la victòria del rei, o del Senyor a favor del rei, feta o cantada, per la comunitat. Aquest salm seria un complement de l'anterior com a petició confiada i acció de gràcies per la concessió de la victòria. Aquest salm completa el 20 amb la presència de l'enemic derrotat, en fugida, destruït, que són dades solament apuntades en el salm 20.

Tractant-se d'un salm "reial" és lògic que tingui relacions amb altres semblants, per exemple el salm 2 (petició), amb el 18 (lleialtat i la destra de Déu, la presència de l'enemic).

Una composició harmònica de dues seccions, cadascuna de 6 versos, amb un vers central d'unió i articulació. Els versos 7 i 14 són l'aclamació del poble, que està present en la coronació del rei.

A 2-7 algú es dirigeix al Senyor en nom del rei mostrant com s'alegra el monarca, i indicant el per què d'aquesta alegria.

A 9-13 algú es dirigeix al rei en nom del Senyor.

Hi ha unes repeticions artificioses. Com a poema és modest.

No ens diuen molt les repeticions: El Senyor i el rei s'ajunten a v. 2 i 8; que la victòria és font de goig i d'honor a v. 2 i 6; que les benediccions són bones i duradores a v. 4 i 7.

Les accions de Déu són 14 en tot el salm: 8 en la primera part i 6 en la segona, la qual cosa té una importància especial. Més interessant és contrastar el seu contingut actiu i enèrgic amb les accions del rei, gairebé totes sentiments i actituds.

Al centre es troba la confiança en Déu, actitud bàsica i central del rei: és el més important que ha de fer. En els extrems la celebració del rei i de la comunitat. En el centre la lleialtat a Déu, com el sobirà amb el seu vassall.

«Aquest salm és una descripció grandiosa i veritablement oriental de l'ideal israelita del que és un rei». (Gunkel)

Llegeix

Llegir-lo diverses vegades, fent un repàs de les idees generals, com un primer i assidu contacte amb el salm.

Medita

v. 2-7: La comunitat es dirigeix al Senyor tenint el rei com a centre d'atenció. És com si el rei estigués al mig, en el seu escó, silenciós, mentre la comunitat parla per ell. Solament al final del salm la comunitat parla de si mateixa: «cantarem el teu poder» (v. 14).

Es destaquen dues coses: el poder victoriós del Senyor, tot seu, i els beneficis concedits al rei (benediccions, longevitat, corona, glòria, honor...).

v. 2: Tot és gràcia de Déu; la victòria ve de Déu. Tot ha de redundar en glòria de Déu.

"La força de Déu és Crist" (Orígenes); "El profeta David anuncia la victòria completa d'aquest Rei que és el seu descendent" (Eusebi)

v. 3: "Els desitjos del cor". Sembla que tots s'han posat d'acord en una oració comunitària. "On n'hi ha dos o tres de reunits en el meu nom allí estic jo enmig d'ells". Déu no nega res a una comunitat que té "un sol cor i una sola ànima". La coherència entre el que es diu, es pensa, se sent i es viu... és allò que més agrada a Déu.

"El desig de Crist, és que com el Pare i Ell són u, nosaltres siguem també u". (Sant Jeroni)

Escriu Paul Claudel: "Tots els desigs del seu cor. És això el que desitges? Aquí els téns".

v. 4: Una bonica definició de Déu: "el qui ens va al davant". Déu sempre té la iniciativa. "Ell ens ha estimat el primer" (1Jn 4,10). Ens va al davant per a estimar-nos, per a beneir-nos, ajudar-nos...

"Aquesta corona és la glòria de l'Encarnació; no és tan sols salvació, sinó vida, glòria, magnificència, alegria, esperança i misericòrdia" (Sant Atanasi)

v. 5: La vida llarga és una de les benediccions de Déu.

"Et demanava la vida i la hi has concedida. Quan el rei Ezequies demanava la vida, desitjava simbòlicament el Crist" (Orígenes)

v. 6: «La resurrecció afegeix a Crist una nova glòria, segons Jn 12,28: "Jo l'he glorificat i el glorificaré encara". Crist en la seva forma de Déu posseïa glòria i honor; quan s'ha fet home, Déu l'ha exaltat» (Orígens)

v. 7: Escriu Claudel: "Tu el restauraràs amb el teu rostre: fas brollar del seu cos la benedicció com un torrent".

v. 8: Confiança en Déu. És una aclamació emotiva de l'assemblea. Entusiasma la comunitat la confiança del rei en Déu. El poble se sent segur.

v. 9-13: Continuen els verbs en segona persona com en la primera part; el mateix subjecte. Se citen els beneficis que es fan al rei. El "tu" de la segona part és Déu.

Una imatge grandiosa de Déu que arriba als seus adversaris, que ho abasta tot. És la mateixa idea del Salm 139,7-10.

v. 9: "Tu permets als teus enemics perseguir la teva família perquè s'exercitin els teus atletes; però el seu orgull no durarà molt de temps: poc després la teva mà els aferrarà, la teva dreta interceptarà els qui fugen" (Eusebi)

vv 10-13: Són frases molt dures els vv 10-13. Sembla una oració blasfema.

Escriu Alonso Schökel: "Els enemics del rei i del poble són enemics del pla històric de Déu, intenten destruir la salvació històrica que Déu va realitzant; per això el poble prega perquè Déu destrueixi aquesta agressió".

El que Déu no destrueix és la llibertat que ens ha donat a cadascun.

v. 14: Invocació final i participació coral en la festa.

"No han volgut reconèixer-te en la teva humilitat: aixeca't en la teva força ja que ells han dominat la debilitat" (Sant Agustí)

Escriu Claudel: "Puja, Senyor, creix, eleva't! eleva't, exaltació! I nosaltres lliurarem a la teva glòria el combat de la nostra petitesa".

Prega

Senyor, som pols i cendra,
som no res, Tu ets el Sant,
Tu has posat en el nostre espai interior
una deu de vida
un foc ardent...
Obre la nostra oïda interior
perquè escoltem
la remor del teu Esperit
i no siguem confosos.
Amén.

Contempla

Dedica un temps en silenci a repassar el salm, posant la teva atenció a tot el que pot despertar, o desperta, en aquesta vida la nostra confiança en Déu.