Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 14,18-20; Sl 109,1-4; 1Co 11,23-26; Lc 9,11-17
«L'Amat va donar una gran festa i va reunir entorn d'ell una cort de grans i nombrosos barons, i durant el festí els va fer grans dons. L'Amic va anar també a la festa i l'Amat li va dir: —Qui t'ha cridat al meu palau? I l'Amic li va respondre: —L'amor i la necessitat m'han fet venir per a admirar els teus trets divins, les teves seduccions i l'esplendor de la teva glòria» (Ramón Llull, Llibre de l'Amic i de l'Amat, n. 94).
Aquests versos de Ramon Llull ens suggereixen la gran festa de la vida cristiana: la Pasqua. Aquesta festa d'on emergeix amb tot esplendor la nostra fe i que celebrem també cada dia en l'Eucaristia, i de manera especial cada diumenge, que és el dia del qual neix la primera i original Pasqua, amb la resurrecció del Senyor.
Per bé que no és una festa principal dintre del cicle de l'any litúrgic, en la línia d'aquelles grans solemnitats que hem anat celebrant: Nadal, Epifania, Pasqua, Ascensió i Pentecosta, i que es van configurant ja des dels primers moments de la vida de l'Església, aquesta festa, com altres, té la seva importància, evidentment, ja que neix i s'institueix per subratllar aspectes concrets del misteri de Crist.
En concret, la festa del Corpus, com l'anomenem popularment, vol destacar el misteri de la presència, del sacrifici, de la comunió i del sacerdoci de Crist. I, amb l'afegit de la processó, expressa una dimensió de culte, d'adoració, de presència del Déu amb nosaltres, d'una Església en camí amb el seu Senyor per les rutes del món, per les ciutats i pobles.
Aquesta festa començà a celebrar-se a Lieja el 1247, i es consolidà en el s. XIV amb la processó del Santíssim Sagrament, fins a arrelar fondament en la religiositat popular.
Tornem, però, als versos de Ramon Llull i a la Paraula de Déu que acabem d'escoltar. L'Eucaristia ha de ser per a nosaltres això: la festa, la gran festa. El poeta diu que «reuneix a grans i nombrosos barons. I els va atorgar grans dons». Possiblement aquests assistents hi van empesos pel compromís d'una relació concreta amb l'Amat que organitza el banquet. Per consideracions socials o d'altra mena. Però es fa present l'Amic, i fa la impressió que no havia estat cridat, i per això l'Amat li pregunta: —Qui et va trucar a casa meva? I la resposta preciosa de l'amic: —L'amor i la necessitat m'han fet venir, per admirar els teus trets divins, les teves seduccions i la resplendor de la teva glòria.
Avui possiblement molts cristians vénen a aquesta festa empesos per l'obligació d'oir missa. A l'Amic de Déu, l'empenyen, en canvi, «l'amor i la necessitat». Perquè Déu és bo i amic dels homes. Així es manifesta Déu amb la seva encarnació, i així també ho fa Jesús en la primera Eucaristia, durant el Darrer Sopar, quan diu: «a vosaltres us he dit amics». Tots tenim necessitat d'aquest Amic, d'aquest Amat que porta el seu amor fins a l'extrem. Tots tenim necessitat d'aquest amor de l'Amat que celebrem a l'Eucaristia. Primer, perquè Ell ens va deixar un manament: «Prengué el pa, el partí i digué: Això és el meu cos ofert per vosaltres. I el mateix amb la copa: aquesta copa segella la nova Aliança. Feu això en memòria meva. Cada vegada que mengeu i beveu, en aquesta festa, anuncieu la meva vinguda».
I nosaltres, mengem i ens saciem?
Jesús continua distribuint avui els pans per saciar-nos. Però, com dirà poc després a la sinagoga de Cafarnaüm: «busquem el pa que sacia i dóna la vida eterna?» Aquest pa és el mateix Crist. Tenim necessitat d'aquest Crist que sacia la nostra fam més profunda, alhora que desperta les fibres més íntimes de la nostra capacitat i necessitat d'amor?
Avui més que mai necessitem aquest foc de Crist, necessitem que el seu pa ens faci sentir la presència roent del seu Esperit d'amor. Jesús continua beneint el seu pa i ens el dóna a fi que el servim a la gent com va fer en la primera multiplicació que anunciava l'Eucaristia.
Com és el nostre servei d'amor? Quin pa donem a la gent?
L'Amic també diu a l'Amat que el fa venir a la festa «la necessitat que té d'admirar els seus trets divins, la seva seducció i l'esplendor de la seva glòria».
Admirar l'Amat, admirar Crist, i per tant viure aquell vers del salm 62: «la meva ànima s'ha enamorat de vós, em sosté la vostra mà». Enamorar-nos del Crist, admirar... Això ens exigeix viure una relació molt assídua a través de la seva paraula.
En l'Eucaristia sempre escoltem la seva Paraula que ens ofereix saviesa, llum i fortalesa per a la vida. La mateixa celebració de l'Eucaristia és, en el seu conjunt, tot un compendi del misteri de Crist: la seva vida mort i resurrecció.
Però l'Amic sempre busca més i més l'Amat. I busca conèixer més profundament el Crist, contemplar en la meditació de la seva Paraula els seus trets divins. Provocar-lo, amb les nostres lectures i meditacions, perquè ens sedueixi cada dia. I així no manqui mai en la nostra vida aquest esplendor de la seva glòria, que esperem, per la seva misericòrdia, contemplar i gaudir un dia en tota la seva plenitud.
