Homilia predicada pel P. Maties Prades
2Tm 1,1-3.6-12; Sl 122; Mc 12,18-27
Estimats germans,
Per entendre la segona carta a Timoteu, hem de conèixer les circumstàncies de Pau: embellit, cansat però no derrotat, empresonat a Roma, espera un judici i sap que la seva vida serà curta. A més, l'apòstol se sent abandonat. Per això busca companyia humana. En els moments de prova, l'afecte es fa més profund i sincer. Anomena a Timoteu, "fill estimat". Els consells que li dóna són també per a nosaltres: "procura revifar la flama del do de Déu"... La seva vida ha estat conduïda per l'Esperit ja des d'abans de la conversió. "L'Esperit que Déu ens ha donat, no és de covardia, sinó de fermesa, d'amor i de seny". Així, tot i estar empresonat, li queden forces per a preocupar-se pels demés, per les comunitats, i aprofita tota ocasió per evangelitzar, "suportant-ho tot amb la fortalesa que Déu li dóna".
Pau ens desitja "la gràcia, la bondat i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el nostre Senyor". Amb gràcia, bondat i pau podrem seguir el nostre camí, "sabent molt bé en qui hem cregut". Maria, la Mare de Jesús, va saber en qui va creure. La seva humanitat està marcada per la fe; i les seves vivències, il·luminades per la confiança absoluta en Déu. La confiança ens dóna la gran seguretat de que no cal preocupar-se del passat, que pot marcar-nos; ni ens hem d'angoixar pel futur, que desconeixem com serà. Simplement, la confiança ens fa abandonar-nos en mans de Déu. La confiança neix de l'amor, que augmenta quan col·laborem a l'obra de Déu. "On hi ha amor, no hi ha por, ja que l'amor, quan és complet, treu fora la por", escriu Sant Joan (1Jn 4,18).
Molt interessats estaven els saduceus en l'altra vida , quan en realitat no creien en la resurrecció. Fan preguntes absurdes amb el desig de comprometre els altres. Prou sabem el ridícul que van fer. Per contrast tenim l'exemple de Pau i la seva capacitat de reacció en els moments en que fa falta una gran fe. Però sobretot admirem la fe i l'amor de Maria, que ens ajuda a viure la fe en les coses essencials: el nostre Déu és un Déu de vius. Qui estima es va omplint de vida, perquè es va omplint de Déu que és la Vida i l'Amor.
