TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY
Diumenge 23è durant l'any (Cicle A)
Del comentari a l'evangeli segons sant Mateu, d'Orígenes, prevere
«Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà». Els músics usen el mot "concert" per indicar d'una manera particular aquest acord de les veus. En efecte, en harmonia hi ha sons que formen acords, mentre que d'altres sons formen dissonàncies. En un altre indret, l'evangeli torna a fer servir aquest mot: «symphoneuo», provinent de la ciència musical, que traduïm per posar-se d'acord. En la paràbola del fill pròdig se'ns diu que quan el fill gran es trobava prop de la casa, «va sentir "symphonias"», és a dir, «músiques i balls». Calia que el fill de la perdició, un cop retrobat, sentís ressonar un concert per alegrar tota la casa, en signe de l'harmonia restablerta amb el seu Pare gràcies al penediment.
Però si vols veure com aquest acord regna sobre la terra entre els homes, aleshores fixa't en aquells per als quals foren pronunciades aquestes paraules: «Estigueu units els uns als altres amb un mateix esperit i amb uns mateixos sentiments», i que intentaven de realitzar aquesta paraula: «La multitud dels creients no tenien sinó un sol cor i una sola ànima». Vivien units de tal manera, que entre ells no hi havia la menor dissonància, tal com les cordes del saltiri donen sempre acords harmònics. Perquè la dissonància divideix, mentre que l'harmonia uneix. Les dissonàncies fan fugir el Fill de Déu, que només es troba allí on regna l'harmonia: «La perfecta cohesió dels esperits», tal com diu l'Apòstol, és a dir, la comunió en els mateixos principis de la fe; i la cohesió de les voluntats, és a dir, el fet de compartir la mateixa vida. Vet aquí el sentit de les paraules de l'evangeli: «si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d'acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà».
És ben clar que si el Pare del cel refusa a alguns el que demanen, és que a la terra no han sabut unir les seves veus. Aquesta és la raó per la qual sovint no som escoltats en les nostres pregàries: perquè entre nosaltres no hi ha acord en aquesta terra, ni de pensament, ni en la nostra manera de viure. I, amb tot, nosaltres som el Cos de Crist. Déu ha disposat els diversos membres, cadascun en una perfecta cohesió i en un perfecte acord: «Si un membre sofreix, tots els altres sofreixen amb ell, i si un membre és honorat, tots els altres s'alegren amb ell». Nosaltres, doncs, hem de procurar mantenir i conservar aquest acord, nascut de la divina harmonia.
Perquè de la mateixa manera que un concert de veus discordants és desagradable a l'oïda, Déu no pot experimentar complaença envers l'Església quan els seus cants són discordants, i ni tan sols no els escolta. Procurem, doncs, d'estar en perfecta harmonia, per tal que, reunits en el nom de Crist, tinguem el Crist enmig nostre, ell que és la Paraula de Déu, la Saviesa de Déu, la Força de Déu.
