TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 24è durant l'any (Cicle A)
Dels sermons de sant Joan Crisòstom, bisbe, sobre l'evangeli de sant Mateu (LXI,1,5)
En la paràbola del deutor que no volgué compadir-se del seu col·lega, el Crist ens demana dues coses: primer, de condemnar els nostres propis pecats, després, de perdonar els pecats dels altres; i vol que fem allò primer a causa d'això segon, perquè aleshores ens serà molt més fàcil: perquè el qui té presents els propis mancaments serà menys sever amb el seu company de misèria. I perdonar, no solament amb la boca, sinó del fons del cor, per tal de no girar envers nosaltres el ferro amb el qual creiem travessar els altres. ¡Quin mal pot fer-te el teu enemic, que sigui comparable al que et fas a tu mateix, ja que el rancor que li guardes atreu damunt el teu cap la condemnació de Déu! En canvi, si li oposes una saviesa i una moderació veritablement cristianes, el mal que pugui fer-te recaurà damunt d'ell, i serà ell sol a sofrir-ne les conseqüències. Però si et deixes dominar per la indignació i la ira, en sofriràs tu el mal, no pas pel greuge que ell t'ha infligit, sinó pel ressentiment que li guardes en el teu cor.
No diguis, doncs: «M'ha ultratjat, m'ha calumniat, m'ha fet molt de mal», perquè com més dius que t'ha fet mal, més mostres que t'ha fet un bé, ja que t'ha donat l'ocasió de purificar-te dels teus pecats. Així, com més t'ofèn, més et permet d'obtenir el perdó de les teves pròpies faltes.
Pensa, doncs, en tots els avantatges que pots treure d'un greuge sofert humilment i amb dolcesa. Primerament, —i això és el més important— et guanyes el perdó de les teves faltes; després t'exercites a la paciència i al coratge; en tercer lloc, adquireixes la dolcesa i la caritat, perquè el qui és incapaç d'enutjar-se contra el qui li causa un dolor tindrà molta més caritat envers els qui l'estimen. En quart lloc, desarreles totalment del teu cor la ira i el ressentiment, avantatge al qual cap altre bé no es pot comparar, perquè el qui allibera la seva ànima de la ira, la deslliura igualment de la tristesa: la seva vida no es corsecarà en tristeses ni en vanes inquietuds. El qui no sap odiar no coneixerà mai la tristesa: fruirà d'una joia i d'una benaurança sense límits. Ben mirat, quan odiem els altres, és a nosaltres mateixos que ens fem el mal, i quan els estimem, ens fem bé a nosaltres mateixos.
¿Em diràs potser que l'enemic t'ha fet una injustícia? Raó de més per compadir-te'n: no ets pas tu qui ha ofès Déu, sinó ell; en canvi, tu seràs feliç si el suportes. Recorda't que Crist, a punt de morir a la creu, plorava pels qui el crucificaven. Aquest ha de ser sempre el nostre comportament.
Sant Bernat, Sermó 2n de Pentecosta
El perdó és un pa d'una altra mena. Us prego que en recolliu també amb cura aquests bocins, perquè no es perdi res. Són molt saborosos i més dolços que la mel de la bresca. De tal manera Déu em va perdonar i tan liberalment va cancel·lar totes les meves ofenses, que ni em condemna, portat de la venjança; ni m'humilia amb retrets; ni deixa d'estimar-me quan me'ls imputa. N'hi ha que perdonen i no es vengen, però acostumen a fer-ne sempre retret. Altres callen, però no obliden i guarden rancor. Res d'això no és perdonar de debò. Què diferent és la clementíssima naturalesa divina! Sempre és generosa i perdona sense reserves. De tal manera que, per a consol dels pecadors penedits, on abunda el pecat sol sobreabundar la gràcia.
