SANT MIQUEL I TOTS ELS ÀNGELS

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Dn 7,9-10.13-14; Sl 137; Jn 1,47-51

Àngels que pugen i baixen. Els veieu o no?

Hi ha un vel que no ens deixa veure, no ens deixa veure la glòria de Déu. I tant mateix, som cridats a veure-la aquesta glòria de Déu cada dia.

El vel espès del nostre egoisme ens fa veure el melic com el centre del món i de l'univers creat, i no ens deixa veure més enllà, i no tens ulls per veure més enllà.
Ni veus els altres, ni per suposat pots veure Déu. Si no veus els altres com pots veure Déu? T'enganyes si penses que pots veure Déu sense admirar als altres.
Qui és l'home, qui és la dona, que no enganya?

Quan Jesús ens veu, què dirà de nosaltres?: «Mireu un monjo digne d'aquest nom». Ah! Som dignes d'aquest nom? Som dignes del nom de cristians?

Tal vegada, si som dignes de no enganyar, si som dignes de baixar els esglaons de l'escala de la humilitat, segurament la humilitat ens farà reconèixer el mestre, reconèixer les prescripcions del mestre. I podrem dir: «Rabí, vós sou el fill de Déu».
Sí!, baixant els graons de la humilitat ens trobarem amb els àngels de Déu, perquè l'espès vel ja no hi serà.

Aleshores podrem cantar a la presència dels àngels: «Que n'és, de gran, la glòria del Senyor».