18 de setembre de 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 25è durant l'any (Cicle A)

D'un sermó anònim del segle IX
Estimats: Que cap d'entre vosaltres no es cregui segur sota el pretext que està batejat, car de la mateixa manera que els qui corren a l'estadi no reben tots el premi de la victòria, sinó només el qui ha arribat el primer en la cursa, així mateix no són salvats tots els qui tenen fe, sinó només els qui perseveren en les bones obres que han començat. I de la mateixa manera, també, que el qui lluita contra un altre s'absté de tot, semblantment vosaltres absteniu-vos de tots els vicis, a fi de poder vèncer el diable, el vostre adversari.

Hi ha homes infeliços que serveixen un rei de la terra amb perill de la seva vida i mitjançant enormes dificultats per un benefici que passa i desapareix molt ràpidament; ¿per què no hauríeu de servir vosaltres el Rei del cel per obtenir la felicitat del Regne? I ja que, per la fe, el Senyor us ha cridat a la seva vinya, és a dir, a la unitat de la santa Església, viviu i comporteu-vos de tal manera que, gràcies a la liberalitat divina, pugueu rebre el denari, és a dir, la felicitat del Regne celestial.

Que ningú no es desesperi a causa de la grandesa dels seus pecats, i no digui: «Són nombrosos els pecats en els quals he perseverat fins a la vellesa i a l'extrema senectut, ja no podré obtenir més el perdó, sobretot perquè són els pecats els que m'han deixat a mi, i no pas jo qui els he rebutjats a ells». Que aquest no desesperi mai de la misericòrdia divina, car uns són cridats a la vinya del Senyor a la primera hora, d'altres a la tercera, d'altres a la sisena, d'altres a la novena, d'altres a l'onzena, és a dir, que uns són conduïts al servei de Déu en la infantesa, d'altres en l'adolescència, d'altres en la joventut, d'altres en la vellesa, d'altres a la fi dels seus dies.

I de la mateixa manera que ningú, sigui quina sigui la seva edat, no ha de desesperar si vol convertir-se a Déu, tampoc ningú no ha de creure's segur per raó de la seva sola fe, sinó que més aviat ha de témer molt allò que fou dit: «Molts són els cridats, però pocs els escollits». Que nosaltres hem estat cridats a la fe, ho sabem; ignorem, en canvi, si som dels escollits. Cadascú, doncs, ha de ser tant més humil com més ignora si ha estat comptat entre els escollits.

Que el Déu Totpoderós us concedeixi de no ser del nombre dels qui travessaren el Mar Roig a peu eixut, menjaren el mannà en el desert, begueren la beguda espiritual, i, amb tot, moriren a causa de les seves murmuracions en el desert, sinó del nombre dels qui entraren a la terra promesa i obtingueren, bo i treballant fidelment en la vinya de l'Església, de rebre el denari de la felicitat eterna, de manera que amb el Crist, el vostre cap, pugueu, vosaltres que sou els seus membres, regnar per tots els segles dels segles.