25 de setembre del 2011

LA CARTA DE L'ABAT

Estimada Ma Carme,

Em recordes uns versos de Rilke: «L'obra dels ulls ja està feta, fes ara l'obra del cor». I em comentes: «Paraules precioses, però una mica difícil d'aconseguir, no sé com es fan les obres del cor, poso el cor en moltes coses, però això no sé si és l'obra del cor».

Jo el que considero difícil és explicar a una mare com tu, quines són les obres del cor. Mira: al llibre de Proverbis hi ha uns versos que diuen: «Per sobre de tot guarda el teu cor, perquè d'ell brollen les fonts de la vida» (Pr 4,23).

I en aquest món, qui guarda millor la vida que una mare?, qui serveix més i millor la vida que una dona, una mare? Jo crec que una dona i una mare sobretot, està permanentment fent l'obra del cor, perquè sempre està al servei de la vida. Sigues dona, sigues mare! Ja estàs fent l'obra del cor.

Ens ha tocat viure en temps d'una societat dura, competitiva fins a la violència, amb molta ignorància en tot el que té de valuós, de bellesa, de bondat, llavors l'obra del cor és un servei que se'ns demana de manera especial als cristians, i a tot aquell que es manifesti amb un cert nivell d'humanitat. L'injustícia és una obra contra el cor. I la injustícia en aquesta societat es dóna sense mesura, com les aigües desbordants provocades per l'huracà. Les injustícies retallen la il·lusió i l'esperança a la vida.

És una obra del cor assumir la paraula de sant Pau: «Manteniu-vos units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. Considereu els altres superiors a vosaltres mateixos; que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres». Potser aquesta paraula de Pau no és una paraula a favor de la vida? Paraula difícil, però, aquest ensenyament de Pau. I no només difícil en la societat, sinó en la mateixa Església, en les comunitats religioses, en els homes i dones d'Església. Concordes en un mateix amor! Quin horitzó més lluminós el que ens està convidant a treballar.

Cal posar el cor no en «moltes coses», sinó «en totes». Però l'acció pot brollar d'un cor superficial, inconscient. Hem de deixar que la paraula vagi despertant espais cada vegada més profunds del cor, i des d'aquesta interioritat deixar que neixi un nou dinamisme de vida. I per això el Creador us ha dotat, les dones, les mares, d'uns dons que no tenen altres criatures com els homes. Ma Carme, fes cada dia l'obra del cor. Una abraçada,

+ P. Abat