DIUMENGE XXIV DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Sir 27,30-28,7; Rm 14,7-9; Mt 18,21-35

«Senyor, quantes vegades hauré de perdonar
al meu germà el mal que m'haurà fet?»

Si hem escoltat... si hem escoltat amb aquella actitud que deixa penetrar la Paraula dins del nostre cor perquè ens canviï la vida... si hem escoltat la Bona Nova que acabem de proclamar, no caldran massa comentaris perquè aquesta Paruala d'avui s'explica per si sola: «Això farà amb vosaltres el meu pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà». Però, és clar, hem d'haver escoltat.

Podríem no haver escoltat, simplement per causa de la nostra fragilitat, perquè estem cansats, distrets o mig endormiscats... hem deixat passar l'ocasió però el nostre cor no rebutja la Paraula. Podríem no haver escoltat perquè en la nostra autosuficiència ens hem: aquest Evangeli ja el conec, ja ho sé que ens hem de perdonar. Ja ho saps? L'Evangeli, no és sempre una paraula que proclamada ara i aquí t'invita sempre a la conversió contínua? Com pots pensar que no et dirà res de nou avui? Dubtes de la contínua novetat de l'Evangeli? En fas un text mort? És Paraula viva i eficaç! Podríem no haver escoltat –cosa realment greu– si, de fet, no haguéssim volgut escoltar, no fos cas que aquesta Paraula ens fes remoure totes les seguretats on hem recolzat la nostra vida, fins i tot les religioses! No fos cas que ens fes recordar que no hem perdonat un germà, que no parlem amb ell; no fos cas que invitant-nos a perdonar el germà que ens ha ofès, ens veiem portats a pensar perquè estem ofesos amb ell i això encara ens porti a pensar que potser el que ens va dir o ens va fer i ens va ofendre tant, ens ho deia pel nostre propi bé; no fos cas que havent de perdonar ens trobem que, de fet, som nosaltres els qui hem de demanar perdó!

Hàgim escoltat o no, aquest Evangeli és diàfan i clar: com una daga de dos talls que s'enfonsa i divideix. Tot i la seva claredat, sant Pau ens invita sempre a no deixar de predicar, a no deixar de comentar i desgranar la Paraula de la vida. Per això cal dir alguna cosa sobre la paraula que acabem d'escoltar.

La paràbola de l'Evangeli serveix per il·lustrar plàsticament i clara la importància que el perdó té per al Senyor. «Que n'ets, de mal home! Quan tu em vas suplicar, et vaig perdonar tot aquell deute. No t'havies de compadir del teu col·lega, com jo m'havia compadit de tu?» En la paràbola, el Senyor exagera els termes de la comparació per demostrar precisament quant n'és d'important el perdó del germà per al Senyor. Si, doncs, Déu ens ha perdonat tant, infinitament molt més del que el rei de la paràbola va perdonar al seu ministre (cosa que ja era en sí moltíssim), per què nosaltres que ens diem cristians som tant sovint tant durs de cor que som incapaços de perdonar? Què demanem cada dia quan resem en el Parenostre: perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors? Si no perdonem les possibles ofenses dels nostres germans i demanem que Déu perdoni les nostres, què fem? pretenem enganyar Déu? Només ens enganyem a nosaltres mateixos. Si trobem alguna paraula dura dins la Paraula de Déu és precisament la que fa referència a l'home que no perdona. «És odiós irritar-se i guardar rancúnia, però el pecador ho fa i no vol apaivagar-se. El venjatiu toparà amb la venjança del Senyor, que li demanarà compte rigorós dels seus pecats». És odiós guardar rancúnia... qui guarda rancúnia i es passa el dia rosari en mà, no fa sinó comèdia: hi ha la falsedat instal·lada a la seva boca i té la hipocresia dins del seu cor! Ben poc pot esperar de la misericòrdia de Déu qui és incapaç d'allunyar de si la rancúnia i la venjança, qui és incapaç de «perdonar de tot cor el seu germà». I és que el perdó no només ens apropa al cor mateix de Déu sinó que ens fa esdevenir més allò que som: homes. Qui no perdona el germà que l'ha ofès, es replega sobre si mateix i tanca les portes del seu cor, aquelles portes per on Déu, precisament podria entrar a fer estada a casa seva.

Acollim la invitació del Crist a perdonar perquè suplicar sincerament: perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors.