9 d’octubre de 2011

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 28è durant l'any

Sermons sobre els Evangelis, de sant Gregori el Gran, papa (38,2-3.9)
Déu Pare va celebrar les noces del seu Fill quan li va unir la naturalesa humana dins les entranyes de la Verge, quan va voler que el qui era Déu des d'abans de tots els temps es fes home en arribar la plenitud del temps.

Però, com que la unió nupcial sol realitzar-se entre dues persones, ben lluny de nosaltres pensar i creure que la persona de Déu i la de l'home, el nostre Redemptor, Jesucrist, siguin dues persones unides; perquè nosaltres confessem que en ell hi ha dues naturaleses, però no acceptem que estigui compost de dues persones.

Per tant, amb més claredat i certesa podem dir que el Pare va celebrar les noces del seu Fill, el Rei, quan pel misteri de l'encarnació es va unir a la santa Església; i el si de la Verge Maria fou la cambra d'aquest espòs; per això diu el salmista: «Déu ha posat en el cel un pavelló per al sol, i el sol en surt com un espòs de la cambra».

En efecte, va sortir, com un espòs de la cambra, Déu encarnat, quan, per unir-se a l'Església, va sortir del si immaculat de la Verge. I va enviar els seus homes a avisar els convidats. Els va enviar una primera vegada, i després una segona vegada, perquè va fer predicadors de l'encarnació del Senyor primer els profetes i després els apòstols. Així va enviar els seus homes dues vegades, perquè a través dels profetes va anunciar l'encarnació de l'Unigènit com un esdeveniment del futur, i pels apòstols com un fet ja realitzat.

Els qui, per la gràcia de Déu, heu entrat a la sala del convit, això és, a la santa Església, examineu-vos amb tota cura, no sigui que el Rei, en entrar, us hagués de retreure que no porteu vestit de noces. ¿Què penseu que significa, germans, el vestit de noces? No pot tractar-se del baptisme o de la fe, perquè si heu entrat a la sala del convit, vol dir que teniu fe i que esteu batejats. Així, doncs, sembla que pel vestit de noces hem d'entendre la caritat. Així, entra al convit sense vestit de noces el qui, entrant en l'Església té fe però no té caritat. Amb raó, doncs, anomenem la caritat vestit de noces perquè aquesta és la que va tenir el nostre Creador quan va venir a unir-se a la seva Església, ja que tan sols l'amor de Déu va fer que el seu Unigènit s'unís les ànimes dels homes elegits, i per això diu sant Joan: «Tant va estimar Déu el món, que ens va donar el seu Fill unigènit». Per tant, el qui per la caritat ha vingut als homes, ha deixat ben clar que aquesta mateixa caritat és el vestit de noces. Així, qualsevol de vosaltres que, formant part de l'Església, creu en Déu, ja ha entrat al convit de noces; però no hi ha vingut amb vestit de noces si no guarda el do de la caritat.