Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ef 2,19-22; Sl 18; Lc 6,12-19
«Sortia d'ell un poder que curava tothom»
Per això, qui coneix Jesús vol tocar-lo. Però ara, com podem tocar-lo? «Jesús se n'anà a la muntanya a pregar i passà tota la nit pregant Déu». No és precís que pugem a la Pena, però si que és necessari pregar amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb tot l'esperit per arribar a tocar Déu.
«Jesús de dia crida els seus deixebles». Avui ens crida a nosaltres. Cadascú de nosaltres som una pedra de l'edifici construït sobre el fonament dels apòstols, i som enviats com a testimonis de Crist en el nostre món. En una comunitat monàstica Déu resideix per la presència de l'Esperit. I cada monjo és testimoni de Crist, de la seva vida, de la seva mort i de la seva resurrecció. Cada cristià és enviat a fer de la seva vida un signe de Crist en l'edifici espaiós que és l'Església. Però, més encara en els nostres dies, el cristià és enviat a esdevenir testimoni, a manifestar el toc de Déu, dintre de la societat i la cultura actual.