Estimat Miquel,
Veritablement segueix el calor de l'estiu encara que hagi començat la tardor. Cal mirar per la finestra i no pel calendari. Tens raó. Potser perquè encara continua aquesta calor m'escrius amb un caire ardent, i una forta lamentació d'aspectes negatius de l'Església: «si l'Església ha de seguir endavant no serà per “aquests”, n'estic segur, sinó pels veritables deixebles que ho sacrifiquen tot per viure i ensenyar l'evangeli».
Miquel, si l'Església ha de seguir endavant, no serà per “aquests”, que, lamentablement, desfiguren el rostre de l'Església, però tampoc pels veritables deixebles, ja que no són els autèntics artífexs de l'Església. Si l'Església segueix endavant, i hi seguirà, serà perquè en ella hi és present l'Esperit de Crist. «És l'Esperit de Crist qui vivifica l'Església, qui la unifica, qui la fa rejovenir». I els altres, dolents i bons, som servents inútils, que hem fet el que havíem de fer, uns amb un perfil negatiu, altres amb un perfil positiu. I em pregunto: quin perfil té més incidència en el Projecte de Déu envers l'home en aquest món? Doncs no m'atreveixo a treure'n una conclusió definitiva. Perquè no hi ha res de definitiu en aquest món. Tot és un camí obert.
Això em fa pensar en l'evangeli del diumenge 28 de durant l'any: Mt 22,1-14. Resulta que uns convidats al banquet de noces rebutgen la invitació. Llavors l'amo envia els criats als camins a convidar a tots els que trobin, dolents i bons. La sala, efectivament, es va omplir de dolents i bons. Quan entrà l'amo en trobà un que no duia el vestit de festa. Evidentment, no es refereix als dolents. Així doncs, què és el vestit de festa? Perquè tots estem convidats a aquesta festa. Potser Isaïes (25,6-10) ens ajuda a completar aquest punt quan parla d'un banquet que el Senyor de l'univers prepara per a tots els pobles. I diu que «aquest Senyor eixugarà les llàgrimes, traurà tot oprobi, destruirà la mort». I acaba traient-ne la conseqüència final: «aquí hi ha el nostre Déu, alegrem-nos-en i fem festa».
Considero que el vestit de festa és preparar un esperit alegre, un cor obert a l'alegria, a la comunió, preparar un cor, tota la nostra persona en una paraula, per viure un encontre a la casa del Pare. Un Pare que no es resisteix a l'alegria, com ens mostra la paràbola del Fill pròdig, o com diu de manera més expressiva el profeta Sofonies: «El Senyor és enmig teu. Exultarà per tu d'alegria, et renovarà mitjançant el seu amor; ell dansarà per a tu amb crits d'alegria, com en els dies de festa» (Sof 3,17).
Nosaltres estem sempre disposats al judici i classificar els qui ens envolten. Qui sóc jo, o tu, o qui sigui, per fer un judici sobre el meu veí? No hem après algunes paraules fonamentals de l'Escriptura: «no jutgeu, perquè sereu jutjats amb la mateixa mesura». O aquella altra paraula de Déu a Samuel: «l'home veu les aparences, només Déu veu el cor».
Jo crec que Déu ens dóna aquest temps per preparar el vestit de festa. I vaig configurant aquest vestit de festa, quan m'esforço per assistir a la pregària i treure'n el millor, per oferir-ho en una vida de servei en el camí a la festa de noces. Miquel, aprofita les últimes calors de l'estiu. No et refredis. Una abraçada,
+ P. Abat
