DIUMENGE XXX DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Ex 22,20-26; Sl 17; 1Te 1,5c-10; Mt 22,34-40

L'essència del cristianisme

Estimar és allò de més fontal, allò de més bàsic, de més genuí, el codi genètic, la marca registrada, per al cristianisme: Què pot ser sinó l'amor?

Sobre totes les coses cal estimar. Sobre tota la nostra vida, les nostres accions, les nostres paraules cal l'essència, el color, la bona olor del Crist, l'amor que ens ha estat vessat i que nosaltres no podem retenir-lo. Déu s'ha fet home per a seduir-nos, em deia ahir un monjo. I, en la mesura que ens deixem seduir per Jesús podrem estimar Déu i els altres.

Tota la persona sencera i unificada, és a dir el cor, l'ànima i el pensament cal que abandoni els ídols tan preciosos que de segur tenim, en els quals vivim acostumats, fets per les nostres mans o de pensament. Que els deixi, i que estimi Déu. Jesús també ens diu. «Estima els altres com a tu mateix». I, jo em pregunto: Tal vegada si no estimes és perquè tampoc t'estimes a tu mateix?

I és impossible viure sense amor, sense estimar. L'amor és la clau de volta que cohesiona la vida del qui vol seguir Crist. El monjo ho té fàcil, aparentment, perquè té un termòmetre posat a la porta del cor. Per què? Sí, té el termòmetre de l'escolta i l'obediència: si escoltem i obeïm això vol dir que estimem Déu.

Moltes persones són maltractades, estan necessitades d'amor. Com a conseqüència de la crisi, augmenta el nombre de persones en situació de pobresa. Són els immigrants, les viudes i els orfes del nostre temps. Estimar Déu amb tot el cor és posar el nostre cor en la ferida oberta del necessitat. De nosaltres: Qui no dinarà avui? Doncs posa també els ulls del teu cor en les mancances dels altres. L'amor es torna pa de cada dia.

Amb l'ajuda d'uns i d'altres podrem expandir el missatge de l'essència del cristianisme. Aquesta diada del Domund ens recorda també l'obligació que tenim d'ajudar l'església missionera perquè la fe en Crist pugui ser propagada a tots els pobles. Especialment entre els més necessitats d'amor, fe i esperança.

Res serà capaç d'allunyar-nos de Déu si estimem sense mesura. I així serem capaços d'esperar del cel Jesús, que ens salvarà, en el judici que ha de venir. No anteposis res a l'amor del Crist (cf. RB 4,21). Estimar és l'essència del cristià.