LA MARE DE DÉU DEL PILAR

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,12-14; Sl 26; Lc 11,27-28

Estimats germans,

Les poques paraules de l'Evangeli d'avui diuen molt: Jesús, Maria la Mare, i nosaltres. Escoltar, actuar, viure. Escoltar Jesús, actuar i viure com Maria.

Una dona senzilla del poble queda impressionada per Jesús i fa un elogi de la seva mare. Jesús aprofita aquesta lloança per dedicar una benaurança als «qui escolten la Paraula de Déu i la guarden».

Maria és gran per ser la Mare de Jesús, però encara ho és més per la seva fidelitat a la Paraula de Déu. Els vincles familiars són bons i uneixen, però són millors els vincles espirituals que s'estableixen amb el Senyor. Ell ens dóna la dignitat de germans i amics seus: «Els meus germans són els qui escolten la Paraula de Déu i la compleixen. Vosaltres sou els meu amics». Maria «conservava totes aquestes coses en el seu cor». És a dir, escoltava, meditava, assimilava, i complia la voluntat de Déu. Per això, l'evangelista Lluc presenta la Mare de Jesús com una dona «feliç perquè ha cregut».

La Regla de sant Benet, que és norma de vida per als monjos, comença dient: «Escolta, fill, les Paraules del Mestre». I continua amb una idea molt expressiva: «Para-hi l'orella del cor». Que vol dir: escolta amb confiança i amor, amb disponibilitat i ganes d'aprendre, acollint amb gust, i estimant allò que s'escolta. El cor, segons les Sagrades Escriptures, és el centre de les activitats conscients, intel·lectuals i afectives.

Déu ens parla en la Bíblia. La seva lectura ens familiaritza en la Paraula de Déu que ens convida a examinar les nostres actituds. Déu ens parla en les persones que, essent un instrument de la seva veu, ens ajuden a créixer en la fe, a progressar en la fidelitat, i a madurar pel seu amor.

Penso que Jesús avui ens fa dues invitacions. Per una part, cercar el silenci per poder acollir la Paraula, callar quan sigui necessari, apartar-se dels sorolls exteriors si volem centrar la ment i unificar l'esperit. Per l'altra part, estar atents a les paraules de les persones que ens parlen, respectant les diferents opinions, i establint un diàleg fecund i constructiu.

La veritable saviesa i, per tant, la veritable benaurança, la tindrem si, com Maria, sabem escoltar Déu amb fe, confiança i obediència. La resta, tota la resta, és secundari. «Feliços els qui escolten la Paraula de Déu i la guarden».