TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY
Diumenge 30è durant l'any
D'un sermó antic «Sobre l'amor a Déu i al proïsme»
Parlaré a la vostra caritat d'aquella caritat de la qual Jesucrist afirma: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l'ànima, amb tot el pensament. I estima els altres com a tu mateix». I els va manar això perquè «tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes vénen d'aquests dos».
Hem d'estimar Déu i el germà, perquè «el qui estima el seu germà, està en la llum, i res no el fa ensopegar». Estimeu-vos, doncs, germans caríssims, estimeu els vostres amics, estimeu també els vostres enemics. ¿Què hi podeu perdre cercant d'estimar molt? El Senyor ens diu a l'evangeli: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns altres tal com jo us he estimat. Així, doncs, estimeu-vos els uns als altres. Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l'amor que us tindreu entre vosaltres». Recordeu-vos de com ens ha estimat el mateix Senyor que ens va manar d'estimar-nos els uns als altres. Va estimar els seus deixebles, que el seguien sempre com a companys. Va estimar els seus enemics, els jueus que el perseguien. Va predicar als deixebles el Regne del Cel. Aquests el van escoltar i, deixant-ho tot, el seguiren; i els digué: «Vosaltres sou els meus amics, si feu el que jo us mano. Ja no us dic servents, perquè el servent no sap què fa el seu amo». Eren, doncs, els seus amics els qui obeïen fidelment els seus manaments. També va pregar per ells quan deia: «Pare, vull que els qui m'heu confiat estiguin amb mi allà on jo estic i vegin la meva glòria, la glòria que m'heu donat, perquè m'estimàveu des d'abans de crear el món». Però, ¿per què va pregar pels seus amics i no va esmentar en canvi els seus enemics?
Feu atenció i escolteu! Durant la seva passió, veient els jueus plens de crueltat en contra d'ell i sentint-los cridar de pertot arreu que el crucifiquessin, va fer un gran clam i va dir: «Pare, perdoneu-los, que no saben el que fan». Com si digués: llur malícia els ha obcecats, que la vostra clemència els perdoni. I la seva invocació al Pare no fou debades perquè ben aviat molts jueus cregueren en ell i, esdevinguts creients, begueren aquella sang que tan cruelment havien vessat, i els qui abans li eren adversaris i perseguidors, es convertiren en seguidors.
Aquest és el camí que ens va fressar Jesucrist. Seguim-lo també nosaltres, altrament, el nostre nom de cristians seria una mentida.
