LA CONCEPCIÓ IMMACULADA DE SANTA MARIA, VERGE

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Gn 3,9-15.20; Sl 97,1-4; Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,26-38

«Hort tancat i Font segellada et va dir amb antelació al Càntic (Ct 4,12) l'Espòs que de tu prové. Hort tancat, perquè sense haver-te tocat la corrupció, ni haver conegut la verema, amb tota puresa vares fer germinar per al gènere humà la flor de l'arrel de Jessè, conreada en tu només pel pur i incontaminat Esperit. Font segellada, perquè el riu de la vida, que de tu rajà, va inundar tota la terra, però a la font no es va veure cap ram de dona». (Hesiqui de Jerusalem)

«Hort tancat i font segellada» són dues imatges que trobem en els Pares de l'Església. Dues imatges que els suggereix la paraula de la Sagrada Escriptura. Darrere d'aquestes imatges podem trobar la Paraula de Déu proclamada en aquesta solemnitat.

La imatge del «jardí tancat» ens porta a considerar el relat del Gènesi. L'hort, el jardí on Déu posa l'home, per viure un diàleg de vida i d'amor amb la seva criatura. Però aquesta melodia del diàleg que fa bo l'home no funcionarà: Adam va a la seva i s'amaga de Déu. Ja veieu com això d'«anar a la seva» ve des d'antic, i en conseqüència un s'amaga de Déu. A Eva l'arrossega la curiositat, i segueix el camí d'Adam. La conseqüència és que després van tots contra tots: Adam passa la responsabilitat a Eva; aquesta acusa la serp.

Finalment, Déu els desnona tots dos. I tots a buscar-se la vida fora del jardí. En aquest camí de buscar-se la vida seguiran fidels a romandre tots contra tots. Passa que l'home sense aquest amic per passejar pel jardí que és Déu, en no tenir Déu com a punt de referència, es perd en enfrontaments i violència. És l'experiència que, malauradament, estem vivint encara avui.

Però Déu torna a repetir l'experiència, una experiència més arriscada. Torna a reprendre la imatge de l'hort, el jardí tancat. Aquesta vegada amb la dona, amb una nova Eva, com anomenen els Sants Pares la Verge Maria.

«Ets un jardí tancat, germana meva, esposa: un jardí tancat, una font segellada. Ets font de jardins, pou d'aigües vives, que brollen del Líban». (Ct 4,12.15)

I Santa Maria viurà un diàleg permanent amb Déu al jardí interior del seu cor: «El Senyor és amb tu, ets beneïda entre les dones». Veritablement Maria és beneïda entre les dones.

Maria, veritablement, és «un pou d'aigua viva»; a ella arriben les aigües des de dalt, des de la muntanya del Líban. A ella arriben les aigües vives des de dalt i la profunditat del Misteri Trinitari com ens suggereix la lectura d'Efesis. Aigües vives que descendeixen amb tota mena de benediccions espirituals i celestials. Aigües que no queden estancades a l'hort, sinó que allò que en principi és «font segellada» es converteix després «en el riu de la vida, que va inundar tota la terra».

Beneït sigui Déu que ens permet conèixer gràcies a aquest riu de Vida que neix del seu esposori d'amor amb la criatura, viscut en Maria Immaculada, que tots som «elegits en la persona de Crist», que tots estem «destinats a ser sants, irreprensibles en l'amor», que per la iniciativa amorosa del seu amor ens destinà a ser els seus fills.

En Maria descobrim l'important de la seva resposta a Déu: «Sóc l'esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules». En Maria descobrim la importància de viure un diàleg d'amor amb l'Amor, que ens permet descobrir que ens porta per camins de llibertat i plenitud.

Per això podem dir amb sant Germà de Constantinoble: «Tu ets certament la Mare de la Vida veritable, tu, la renovació d'Adam, tu l'alliberament de la deshonra d'Eva. Aquesta va ser mare de la pols, tu ets la mare de la llum. En el ventre d'Eva es troba la dissolució, en el teu la incorrupció... Ella, essent com era de terra, va entrar a la terra, tu que, a favor nostre, has donat a llum el qui és la vida, has tingut el poder de proporcionar la vida a tots els homes, fins i tot després de la mort».

També sant Joan Damascè abunda en aquesta lloança a Maria: «Oh Verge plena de la divina gràcia, temple sant de Déu que el Príncep de la pau ha construït i habitat, tot embellint-lo no amb or o pedres materials, sinó amb les resplendors de l'Esperit i la pedra preciosíssima que és Crist, diamant de divinitat».

Que aquesta celebració ens porti també a nosaltres a lloar el nostre Déu, tot seguint l'exemple de Maria.