LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A L'ADVENT
Diumenge 4t d'Advent (Cicle C)

De l'himne Acàtist a la Mare de Déu
Plenes de Déu les entranyes, la Verge pujà corrent a Elisabet. De seguida el fill que aquesta portava en el si en reconegué la salutació, s'omplí de joia i amb salts com si fossin cants digué a la Mare de Déu:

Déu vos guard, branca de gemma immarcescible.
Déu vos guard, terra d'un fruit incorruptible.
Déu vos guard, conreadora del qui conrea els homes que estima.
Déu vos guard, engendradora del qui ens engendra a la vida.
Déu vos guard, camp que fa brotar esplets de compassió.
Déu vos guard, taula curulla de provisions de clemència.
Déu vos guard, vós que feu reflorir un jardí de delícies.
Déu vos guard, vós que prepareu el port de les ànimes.
Déu vos guard, encens ben rebut d'intercessió.
Déu vos guard, expiació de tot el món.
Déu vos guard, de Déu per als mortals benvolença.
Déu vos guard, dels mortals envers Déu confiança.
Déu vos guard, esposa no maridada!

Dels escrits de sant Bonaventura, bisbe
Ja des del principi de la creació, col·locats en el paradís els nostres primers pares i després foragitats amb justícia per decret diví en pena d'haver menjat el fruit prohibit, la sobirana misericòrdia no va trigar a fer tornar l'home extraviat al camí de la penitència donant-li esperança de perdó amb la promesa d'un Salvador futur. I perquè ni la ignorància o la ingratitud no fessin ineficaç per a la nostra salvació aquesta condescendència tan gran de Déu, no va parar d'anunciar, prometre i revelar en tots els temps amb figures la vinguda del seu Fill per mitjà dels patriarques, jutges, sacerdots, reis i profetes, des d'Abel, el just, fins a Joan Baptista, per tal que, gràcies a aquests grans i meravellosos oracles repetits durant anys i anys les nostres intel·ligències s'obrissin a la fe i els nostres cors s'encenguessin amb desigs ardents.

Finalment, «quan va arribar la plenitud del temps», fou enviat l'arcàngel Gabriel a la Verge i, havent-hi ella consentit, hi va davallar l'Esperit Sant com un foc diví, que va inflamar la seva ment i va santificar la seva carn amb una puresa perfecta. «El poder de l'Altíssim la va cobrir amb la seva ombra» perquè pogués suportar un foc tan gran, i, en aquell mateix instant, per obra d'aquell poder, fou format el cos, creada l'ànima, i units aquests dos elements a la Divinitat en la persona del Fill, esdevenint així Déu i home, salvada la propietat d'ambdues naturaleses.

Oh si poguessis d'alguna manera experimentar la qualitat i la grandesa d'aquell incendi, d'aquella suavitat i d'aquell delit del cel! Com en fou enaltida la Verge Mare i ennoblit el gènere humà! Quina condescendència tan gran la de la Majestat divina! Oh, si poguessis sentir els càntics de goig de la Verge, pujar amb ella la muntanya i contemplar la suavíssima abraçada de l'estèril i de la Verge i aquella íntima salutació en la qual l'esclau va reconèixer el Senyor, l'herald el Jutge, la veu el Verb! Amb quina dolcesa, aleshores, entonaries el càntic sagrat: «La meva ànima magnifica el Senyor» a l'uníson amb la Verge benaurada, i saltant de joia, amb l'infant profeta, n'adoraries el fruit meravellós!