LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER A L'ADVENT
Diumenge 3r d'Advent (Cicle C)

Dels sermons d'Orígenes, prevere
Aquell qui bateja amb l'Esperit Sant i amb foc «té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l'entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s'apaga». Jo voldria descobrir per quina raó Nostre Senyor té la pala per ventar i per quin buf la palla és escampada arreu, mentre que el blat, més pesat, cau tot en un mateix indret; perquè, si no hi ha vent, no es pot separar el blat de la palla. Penso que el vent simbolitza les temptacions: mostren que, en la palla dels creients barrejats, uns són palla i altres blat. Perquè, quan la teva ànima s'ha deixat dominar per alguna temptació, no és pas la temptació que t'ha canviat en palla sinó que és perquè eres palla —és a dir, lleuger i sense fe— que la temptació ha mostrat la teva naturalesa amagada. Quan, al contrari, l'afrontes coratjosament, no és pas la temptació que et fa fidel i capaç de suportar-la: la temptació fa aparèixer a plena llum les virtuts del coratge i de la força que hi havia en tu, però que estaven amagades. «Perquè —diu el Senyor a Job— ¿et penses que volia una altra cosa, en parlar-te així, que fer-te aparèixer just?» I en un altre lloc: «Et vaig afligir i provar, per conèixer els sentiments del teu cor». De la mateixa manera, la tempesta no permet pas que s'aguanti un edifici construït damunt la sorra; si vols construir, doncs, fes-ho damunt la pedra. Quan vindrà la tempesta, no enderrocarà un edifici fonamentat damunt la pedra, sinó que farà veure tot seguit la fragilitat dels fonaments de la casa que vacil·la damunt la sorra. També abans que esclati la tempesta, que es desencadenin les ventades i que s'omplin les torrenteres, mentre tot resta encara en el silenci, posem el nostre interès en els fonaments de la construcció, construïm la nostra casa amb pedres sòlides i variades que designen els manaments de Déu; d'aquesta manera, quan la persecució farà estralls, quan s'abatrà la tempesta contra els cristians, manifestarem que el nostre edifici està fonamentat sobre la pedra, el Crist Jesús.

Però si algú —lluny de nosaltres aquesta desgràcia— arriba a negar-lo, que ho sàpiga bé: no és pas al moment de la seva negació visible que ha traït el Crist, sinó que ja portava en ell velles llavors i arrels de negació; el que tenia a dins ha aparegut en aquest moment i s'ha manifestat públicament. Demanem, doncs, al Senyor que siguem un edifici sòlid, que cap huracà no pugui tirar per terra, fonamentat sobre la pedra, sobre Nostre Senyor Jesucrist.