30 de desembre del 2012

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE NADAL
Diumenge 1r de Nadal: La Sagrada Família (Cicle C)

Dels sermons d'Orígenes, prevere
«Quan Jesús tenia dotze anys es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n'adonessin. Ells el buscaven amb ànsia i no el trobaven. El buscaven entre els parents, el buscaven entre els altres de la caravana, el buscaven entre els coneguts, però no el trobaren pas enmig de tots aquests». Jesús és buscat pels seus pares, per aquell pare que l'alimentà i l'acompanyà en la fugida a Egipte. I tanmateix, per més que el busquen, ell no es deixa trobar de seguida. No el troben ni entre els familiars ni entre aquells que li estan units amb vincles de sang.

Jesús no vol ser trobat entre la multitud. Apreneu, doncs, on el van trobar els qui el cercaven, per tal que, cercant lo amb Josep i amb Maria, també vosaltres el trobeu. Després de buscar molt, ens diu l'evangeli que «el trobaren al Temple». No en un lloc qualsevol, sinó al Temple. I no simplement al Temple, sinó «assegut entre els mestres de la Llei, escoltant los i fent los preguntes». Vosaltres, doncs, cerqueu també Jesús al Temple de Déu, cerqueu lo en l'Església, cerqueu lo entre els mestres que hi ha al Temple. Si el cerqueu d'aquesta manera, trobareu Jesús.

D'ara endavant, si algú s'anomena a si mateix «mestre» i no està amb Jesús, aquest, de mestre, només en té el nom, i Jesús, Saviesa i Paraula de Déu, no pot ser trobat al costat d'aquest mestre. «El trobaren assegut entre els mestres de la Llei». I no simplement assegut, sinó «escoltant los i fent los preguntes». També ara Jesús és aquí: ens interroga i ens escolta com parlem. «Tots n'estaven meravellats», diu sant Lluc. ¿Què admiraven? No les seves preguntes, que certament també eren admirables, sinó les seves respostes. Jesús qüestionava els mestres i com que, de tant en tant, no li podien respondre, ell mateix responia les seves pròpies preguntes. La seves respostes, però, no consistien en l'habilitat de la discussió, sinó en la saviesa de la Sagrada Escriptura. També tu, doncs, deixa't instruir per la llei divina. «Moisès parlava i Déu li responia cara a cara». Les seves respostes li ensenyaven les coses que ell no coneixia. Jesús adés pregunta, adés respon i, tal com ja hem dit, si les seves preguntes són extraordinàries, molt més extraordinàries són les respostes.

Supliquem li que també nosaltres el puguem escoltar i ens puguem sentir igualment provocats per les seves preguntes, a les quals ell mateix donarà una resposta. Esforcem nos intensament i apassionadament a cercar lo, i aleshores trobarem aquell que cerquem. Perquè no és pas sense motiu que hi ha escrit: «El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Tothom qui cerca, ho fa sense negligència, sense defallir. No s' ha de cercar d'una manera intermitent, com fan alguns que per això no el troben. Que puguem dir amb tota veritat: «Et buscàvem amb ànsia». I en dir això el Senyor respondrà a la nostra ànsia que el cerca apassionadament: «¿No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?»

Josep i Maria, doncs, que el buscaven amb ànsia, no el trobaren entre els parents; el parentiu humà no podia retenir el Fill de Déu. Tampoc no el trobaren entre els coneguts; la seva potència divina sobrepassava el coneixement i la ciència dels homes. ¿On el trobaren, doncs? Al Temple. Aquí és on precisament trobem el Fill de Déu.

També vosaltres, doncs, si cerqueu el Fill de Déu, busqueu-lo primerament al Temple: afanyeu vos a anar hi. I hi trobareu el Crist, Paraula i Saviesa. És a dir, hi trobareu el Fill de Déu.