DIUMENGE IV D'ADVENT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 7,10-14; Sl 23; Rm 1,1-7; Mt 1,18-24

Estimats germans i germanes,

El Nadal està molt a prop. Tornem a celebrar el naixement de Jesús. Els carrers presenten un ambient festiu; els comerços llueixen les seves decoracions, esperant que els possibles compradors trobin la felicitat adquirint els seus productes. Hem encès ja el quart ciri de la corona d'Advent. Celebrem la festa de la llum i de l'esperança. Jesús és la llum que no s'apaga i l'esperança que ens orienta i anima.

L'Evangeli d'avui ens relata el naixement extraordinari de Jesús, el Fill de Déu. La concepció virginal de Maria és obra de l'Esperit Sant. Ella comunica al seu promès la realitat que vivia. Josep es trobà en una situació de perplexitat: per una part estimava la seva promesa i no es volia separar d'ella; per una altra part, l'origen misteriós de l'estat de Maria l'omplia de gran respecte. L'Evangeli ens parla dels seus dubtes. Però Josep es quedà al costat de Maria i, amb responsabilitat de pare legal, acull el Fill que ella ha concebut per una intervenció singular de Déu.

Maria i Josep, plens d'una fe profunda, son models per a tots nosaltres. Ells no tingueren por d'acollir l'acció sempre sorprenent de Déu en les seves vides. A nosaltres ens passa com a Josep: tenim por d'acceptar les realitats que no podem comprendre. Necessitem que Déu il·lumini el nostre interior, com va fer amb Josep. Tinguem confiança!

Com veiem allò que ens envolta, quina és la nostra perspectiva personal? Jesús no es va fer home en un món ideal, sinó real, el del seu temps. I continua venint a nosaltres, es present en el nostre temps, comparteix les nostres creus i les nostres alegries. La nostra actitud no ha de ser de espera passiva, sinó activa. Jesús segueix actuant en el nostre moment històric, amb la nostra col·laboració. El pagès no sols espera la pluja, també treballa activament, amb paciència perseverant, per tal que la collita sigui abundant. Pau, en la segona lectura, diu que se sent cridat a ser apòstol, a anunciar la Bona Nova: Déu-és-amb-nosaltres.

Hem de saber traduir els signes del món d'avui. No hi ha solucions màgiques, però tenim el camí que Jesucrist ens ofereix. L'amor cristià és una força creadora que pot construir un món millor. L'amor és l'únic mitjà al nostre abast per poder superar les enveges, gelosies, amargures i pors que es poden infiltrar dins de nosaltres. Trobem Déu quan som solidaris amb el món. Déu ens dóna la vida perquè l'acceptem com un Do. La vida millor aprofitada és la que es desgasta per amor a Déu i al proïsme. Pensem en Maria que no es va tancar en si mateixa, sinó que se n'anà de pressa i il·lusionada a casa de Elisabet a servir-la, acollint i compartint l'anunci d'una nova vida. Pensem: que hem de fer per ser creadors d'esperança?

M'agrada molt un lema empleat en les Trobades de Joves, a Taizé: "Vida interior i solidaritats humanes. Lluita i contemplació". L'oració si és feta amb tot el cor porta al compromís. Cal lluitar per tal d'enfortir la força de la voluntat per l'oració, per conèixer i estimar, per millorar la relació personal amb Jesucrist. Ell ens ofereix allò que no es compra ni es ven: la joia i la pau interiors.

El sentit profund del Nadal queda manifestat en aquesta antífona de Vespres: «Oh admirable intercanvi!. El Creador dels homes s'ha volgut fer home i ha nascut d'una verge; compartint la nostra humanitat, ens ha fet el do de la seva divinitat». Cada vegada que contemplem el pessebre de Nadal, tan de bo ressonin dins nostre les paraules de Pau, un convertit, que ens anuncia la Bona Nova de Déu a nosaltres, que necessitem la continua conversió, ajudats per la tendresa que inspira l'Infant Jesús: «Us desitjo la gràcia i la pau de Déu, Pare nostre, i de Jesucrist, el Senyor».