SALM 24 (23)
1 És del Senyor la terra i tot el que s'hi mou,
el món i tots els qui l'habiten.
2 Li ha posat els fonaments als mars profunds;
les bases, a les aigües abismals.
3 Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se en el seu temple sant?
4 El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos
ni jura per ganes d'enganyar.
5 Rebrà benediccions del Senyor,
Rebrà els favors del Déu que salva.
6 Aquest és el poble que el cerca:
el poble de Jacob, que busca de veure'l.
7 Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!
8 Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, poderós en el combat.
9 Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d'entrar el rei de la glòria!
10 Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor de l'univers,
és aquest el rei de la glòria.
Salm sobre la glorificació i resurrecció del Senyor, que va tenir lloc el primer dia de la setmana que es diu «dia del Senyor» o diumenge (Sant Agustí)
Estructura del salm
És una peça litúrgica amb dos grups de persones: un grup s'acosta en processó a les portes del temple, i un altre grup obre i els rep. Aquesta litúrgia ofereix una meditació sobre la grandesa de Déu, i l'exigència moral per entrar al seu temple, per a afirmar-nos en la nostra fe. Es pot considerar com una bona exposició pedagògica sobre la nostra relació amb Déu. Hi ha altres textos de l'Antic Testament que ajuden a explicar-ho.
2Sa 6,13-15: El Senyor avança per entrar, mitjançant l'Arca de l'Aliança signe de la presència de Déu.
Ex 40,21.34: Ens parla de l'entrada del Senyor.
O també, Ez 43,4: descrivint el retorn de l'exili.
En sentit històric es tracta d'un himne o composició que commemora litúrgicament l'esdeveniment de 2Sa 6. Es pot considerar un cant de victòria. O una metàfora d'una teofania litúrgica. Pertany a alguna festa litúrgica, com la renovació de l'aliança en la festa dels tabernacles, o l'entronització de Jahvè a l'any nou. Vinculat a l'escatologia com a cant d'esperança en la futura restauració. El salm, aleshores, pot tenir diverses lectures en diverses situacions.
Té una composició harmoniosa:
v. 1-2. Gènere solemne, propi dels salms reials. Exalça Jahvè, creador de l'univers i dels homes. Dimensió còsmica. Universal, sense distinció de pobles.
v. 3-6. Relació culte-conducta moral. (Cf. Sl 15) Línia profètica (Am 5,1-5; Jr 7,20-28).
v. 7-10. Diàleg sobre el Senyor que entra al santuari, potser en traslladar l'Arca de l'Aliança (2Sa 6).
Llegeix
Fes-ne una primera lectura a poc a poc, no com qui llegeix els titulars dels diaris per passar després a una altra cosa. No llegeixis mai el salm amb la pressa amb què vius la vida diària. Una primera lectura del salm, amb l'actitud de qui entra en una bona exposició de pintura, o amb la de qui va recorrent i es va endinsant en el paisatge d'una vall d'alta muntanya... Es va amb pausa, deixant que la bellesa embolcalli, contemplant, deixant que l'entorn ens commogui. Amb els salms també. El salm és un diari amb notícies sempre d'actualitat, ja que posa davant nostre la perenne actualitat dels interrogants de la vida humana. És un paisatge paradisíac per obrir-nos a la bellesa, ja que per entre els seus versos es poden escoltar els passos del Senyor que es fan llum per als nostres.
Fes-ne una lectura en el marc de la creació, de la natura, pensant en aquella paraula del Senyor: «Heus aquí que vinc i faig noves totes les coses» (Ap 21,5).
Medita
Una gran processó arriba al temple, i just a les portes pregunta per les condicions per a entrar-hi. Ve la resposta amb dues condicions positives i dues de negatives.
Un cant per la victòria de Crist sobre la mort, per la reconciliació dels homes amb Déu, tornats de nou a l'amistat i a la glòria de Déu, incorporats al seguici de Crist vencedor de la mort. Una meditació com una lectura amb la clau de la Resurrecció de Crist i la teva pròpia que et despertarà una profunda confiança. I una alegria interior.
v. 1-2. Déu domina la terra i els seus habitants. Déu habita en ella i li agrada passejar com pot fer-ho un pagès per les seves finques (recordeu Gn 3,8). Creada per Déu, la terra té un caràcter religiós. Pressentir i gaudir de la remor propera de les fonts de la vida... que estem fent malbé amb els nostres atemptats al medi ambient.
Pots portar a la teva meditació que Crist ha vingut a recuperar tota aquesta bellesa per a tu, per a tots els homes. Crist amb la seva nova creació ens convoca, per mitjà de l'Església, al nou paradís. Déu construeix el seu paradís sobre la inestabilitat de les aigües, sobre la fragilitat de l'Església, però també sobre la Roca de la Paraula.
v. 3-6. L'ascensió a la muntanya està carregada de simbolisme. A la muntanya hi ha Déu. I per acostar-s'hi es necessiten unes condicions. Així Déu diu a Moisès: «Treu-te les sandàlies, que el lloc que trepitges és sagrat» (Ex 3,5).
Déu és foc. Diu Isaïes: «Qui de nosaltres pot viure dins aquest foc que devora?; qui aguantarà les flames eternes?» (Is 33,14).
Potser només els místics entenen aquest llenguatge, quan ens diuen que nosaltres som un «tronc que hem d'apropar al foc per a convertir-nos també en foc» (Sant Joan de la Creu).
Ens parla del grup que arriba a les portes del temple demanant per entrar. Innocència. Puresa de mans com a seu de les coses externes. Puresa de cor, com a seu dels pensaments i desitjos interns. Cal orientar tot el nostre ser cap a Déu. No ídols. Reprimir allò d'instintiu que ens porta a la vanitat, al buit...
Rebre la benedicció de Déu és ser reconegut per Déu. Recreat, ser nova criatura...
La característica de la nostra condició humana: cercar Déu. Es diu del monjo que és el qui busca Déu. Però en els antics catecismes de preguntes i respostes es deia molt encertadament: «l'home ha estat creat per conèixer i estimar a Déu en aquesta vida i fruir-ne en l'altra», i això ve a coincidir amb el camí del monjo. I és que tot cor humà està fet per el més gran, per l'Absolut. Fins i tot els qui neguen Déu tenen aquesta set en el seu cor.
Paul Claudel diu: «la generació s'ha posat en el camí de recerca de Déu».
Totes les generacions han fet, fan o faran aquest camí de recerca. D'una manera o d'una altra. Amb més o menys consciència. Però no podem buscar Déu sense un canvi de vida. És una de les tasques més belles de la vida cristiana: ser cercador de Déu. És l'únic que pot omplir la vida. Així ho han entès i ho han expressat els místics: «Descobreix la teva presència —diu Teresa a Déu—, i que em mati la teva visió i bellesa, mira que la malaltia d'amor no es cura sinó amb la presència i la figura» (Santa Teresa de Jesús)
No tots arriben a viure l'alegria de la presència divina en aquesta vida. Només els qui viuen la puresa de cor d'acord amb les condicions que ens posa aquest salm, que coincideix amb els ensenyaments del Crist com ens suggereix sant Ciril d'Alexandria: «Què ha de fer aquell que desitja pujar a la "muntanya espiritual"? L'Esperit Sant respon i el salmista anuncia d'alguna manera el sermó de Crist sobre la muntanya».
v. 7-10. Els últims versos et conviden a contemplar el triomf de Crist, la seva glorificació, la seva entrada a la glòria. El text de Filp 2,1-11 pot ajudar-te en la meditació i contemplació d'aquesta glòria del Senyor. Crist és cap de la humanitat nova. Per això afirma Eusebi: «El Fill de Déu entra amb tots els seus; els àngels surten a l'encontre i li ovacionen». I també sant Ambròs: «Les portes eternes s'obren: no és un home el que entra, sinó el món sencer en la persona del Redemptor de tots». I sant Gregori Nacianzè: «Ja que Ell puja al cel puja també tu amb Ell, junts als àngels que l'acompanyen i el reben. Mana a les portes que s'obrin amb solemnitat per rebre Aquell que la seva Passió ha glorificat i engrandit».
El profeta Isaïes ens explica les circumstàncies d'aquesta pujada del Senyor: «Això diu el Senyor el seu ungit, a qui ha donat la ma, per sotmetre-li les nacions i desarmar els reis, per obrir davant d'ell les portes de les ciutats, les portes que nos es tancaran: Jo mateix aniré davant teu per aplanar-te les collades, per esbotzar les portes de bronze i partir els forrellats d'acer. Et donaré tresors secrets, riqueses amagades, així sabràs que jo sóc el Senyor, el Déu d'Israel que et crida pel teu nom». (45,1-3)
Prega
Recita els versos 7-10, amb el desig que Crist entri en el teu cor, en la teva vida...
Contempla
La victòria de la Creu. Contemplar la Creu però cercant de centrar aquesta creu en la vida nova de la Resurrecció. També pot ser interessant un llarg passeig pel camp, mirant i acompanyat pel «rumor» del salm. Deixa que ressoni en el teu cor que vol estimar: al·leluia. Canta a Déu.
