Dels sermons de sant Beda el Venerable, prevere
L'evangelista Mateu descriu amb poques paraules però amb tota veritat el naixement del Senyor i Salvador nostre Jesucrist, el qual, essent Fill etern de Déu des d'abans de tots els segles, aparegué en el temps com a fill de l'home, inserint-se en la genealogia dels pares, des d'Abraham fins a Josep, l'espòs de Maria.
Calia, des de tots els punts de vista, que Déu, volent-se fer home per amor als homes, nasqués d'una verge; perquè no podia ser que una verge donés la vida a algú que no fos el Fill de Déu.
«La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir, Déu amb nosaltres. Aquest nom amb el qual el profeta designa el Salvador, Déu amb nosaltres, significa les dues naturaleses de Crist en l'única persona del Fill de Déu. Nascut del Pare abans de tots els temps, en arribar la plenitud del temps, es va fer, en les entranyes d'una mare, l'Emmanuel, és a dir, Déu amb nosaltres; es dignà assumir la nostra fràgil naturalesa en la unitat de la seva persona quan «el qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle»; és a dir, d'una manera admirable va començar a ser el que nosaltres som, sense deixar de ser el que era, assumint, sense perdre la seva, la nostra naturalesa.
Maria infantà el seu fill primogènit, és a dir, el fill de les seves entranyes; infantà el qui, abans de la creació, ja era Déu nat de Déu, i en la seva humanitat creada estava per damunt de tota criatura. «I li posà el nom de Jesús».
Jesús és el nom del fill de la verge, el nom indicat per l'àngel, i que significa que venia a salvar el poble dels seus pecats. El qui salva dels pecats salvarà també del desordre derivat del pecat en l'ànima i en el cos.
Del tractat de sant Ireneu, bisbe, contra les heretgies
Hi ha un sol Déu, que per la seva paraula i la seva saviesa ha fet i posat en ordre totes les coses. La seva Paraula, el nostre Senyor Jesucrist, en els darrers temps es va fer home entre els homes per enllaçar el fi amb el principi, és a dir, l'home amb Déu.
Per això, els profetes, després d'haver rebut d'aquesta mateixa Paraula el carisma profètic, han anunciat per endavant la seva vinguda segons la carn, mitjançant la qual s'han realitzat , com volia el beneplàcit del Pare, la unió i comunió de Déu i l'home. Des del començament, la Paraula havia anunciat que Déu seria contemplat pels homes, que viuria i conversaria amb ells a la terra, que es faria present la criatura per ell modelada per salvar-la i ser conegut per ella, i, «lliurant-se de la mà de tots els que ens odien», és a dir, de tot esperit de desobediència fer que «li servim amb justícia i santedat tota la vida», per tal que, unit a l'Esperit de Déu, l'home viva per glòria del Pare.
