LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL NADAL I / Sagrada Família

Al·locució de Pau VI a Natzaret (5 de gener de 1964)

«Natzaret és l'escola on es comença a entendre la vida de Jesús, és l'escola on s'inicia el coneixement del seu Evangeli. Aquí aprenem a observar, a escoltar, a meditar, a penetrar en el sentit profund i misteriós d'aquesta senzilla, humil i encisadora manifestació del Fill de Déu entre els homes. Aquí s'aprèn, fins i tot, potser d'una manera gairebé insensible, a imitar aquesta vida.

»Aquí se'ns revela el mètode que ens farà descobrir qui és Crist. Aquí comprenem la importància que té l'ambient que volta la seva vida durant la seva estada entre nosaltres, i el necessari que és el coneixement dels llocs, dels temps, els costums, el llenguatge, les pràctiques religioses, en una paraula, de tot allò de què Jesús es va servir per revelar-se al món. Aquí tot parla, tot té un sentit.

»Aquí, en aquesta escola, comprenem la necessitat d'una disciplina espiritual si volem seguir els ensenyaments de l'evangeli i ser deixebles de Crist.

»Aquí recollim alguns ensenyaments de la lliçó de Natzaret. La seva primera lliçó és el silenci, després una lliçó de vida familiar, i finalment aprenem la lliçó del treball».

D'una homilia del papa Benet XVI (Nadal, missa de mitja nit, 2006)

«El senyal de Déu és la simplicitat. El senyal de Déu és l'infant. El senyal de Déu és que Ell es fa petit per nosaltres. I aquesta és la seva manera de regnar. No ve amb poder ni amb grandesa externa. Ve com un infant —inerme i necessitat del nostre ajut. No es vol imposar per la força. Ens estalvia la por de la seva grandesa. Ens demana el nostre amor: per això es fa nen. No ens vol altra cosa sinó l'amor, mitjançant el qual aprenem espontàniament a entrar en els seus sentiments, en el seu pensament i en la seva voluntat, aprenem a viure amb Ell i a practicar amb Ell la humilitat de la renúncia que forma part de l'essència de l'amor.

»Déu s'ha fet petit per tal que el poguéssim comprendre, acollir, estimar. Els Pares de l'Església, en la seva traducció grega de l'Antic Testament, trobaven una paraula del profeta Isaïes que Pau també cita per indicar com els nous camins de Déu havien estat ja preanunciats en l'Antic Testament: "Déu ha abreujat la seva Paraula". Els Pares ho interpretaven així. El Fill mateix és la Paraula, el Logos; la Paraula eterna s'ha fet petita fins al punt que cap en una menjadora. S'ha fet infant perquè puguem capir aquesta Paraula. La Paraula que Déu ens comunica en els llibres de la Sagrada Escriptura s'havia anat tornant llarga amb el pas del temps. Jesús ha "abreujat" la Paraula, ens n'ha fet redescobrir la seva més profunda simplicitat i unitat. Tot el que ensenyaven la Llei i els profetes es troba expressat, resumit —diu— en la paraula: "Estimaràs el Senyor Déu amb tot el cor, amb tota la teva ànima i amb tota la teva ment… estimaràs els altres com a tu mateix". Això és tot. Tota la fe es resol en aquest únic acte d'amor que abraça Déu i els homes».