Benvolguda Carme,
He llegit aquests dies al diari el següent: «La violència masclista és la primera causa de mort entre les dones de 15 a 44 anys a tot el món, per davant del càncer, la malària, els accidents de trànsit i les guerres. Aquesta dada esgarrifosa evidencia que ens trobem davant d'una xacra social, que requereix un canvi social, cultural, molt més profund». (Editorial de l'Avui, 25.11.10)
Això succeeix en una societat que presumeix d'igualtat de gènere, d'igualtat d'oportunitats d'home i dona; que promociona la dona elevant les seves quotes de representació en institucions... Em pregunto si tot això no serà dissimular una veritable injustícia, en una societat on es té la impressió certa que domina l'home. A la dona no l'ha de promocionar l'home, ella té prou capacitat i recursos per promocionar-se a si mateixa.
La nostra societat no valora la vida. Valora la quantitat, no la qualitat, el tenir. I altres temes, com la guerra, l'avortament, l'eutanàsia... que fan pensar que difícilment pot tenir una estima autèntica per la dona, per la seva dignitat, tenint aquesta com un dels seus dons més preciosos el de ser col·laboradora del do de la vida. La dona està al servei de la vida. La societat masclista li muntarà grans prostíbuls o la contemplarà com un objecte... Però no li reconeix i valora aquest do singular de servei a la vida.
Potser no sigui casual aquesta situació de la dona en el centre d'una mala nota de premsa.
Llegeixo a la Paraula de Déu d'aquest Diumenge 2n d'Advent: «Una veu crida en el desert: obriu una ruta al Senyor». La ruta de Crist a l'evangeli és clara: Crist, en una societat que tenia la dona submisa a l'home, la valora per allò que és. I en la vida de l'Església dels primers segles té un protagonisme important... Després l'Església sembla que es deixa portar per aquesta injustícia de la societat.
Avui tots som més conscients de la dignitat de la persona. La dona, en això no és una excepció. Per això, opino que la dona ha de seguir lluitant per la seva dignitat, per la defensa de la vida, i de tots aquells valors que poden ajudar a fer més digna la nostra humanitat.
A l'Església, per exemple, jo trobo a faltar més la presència de la dona en la creativitat teològica, en tasques de responsabilitat de govern o assessorament espiritual.
Potser necessitem més aquest «esperit de saviesa i enteniment, de consell i de valentia, de coneixement i reverència del Senyor», del qual ens parla la Paraula de Déu en la litúrgia del Diumenge 2n d'Advent.
El que sembla cert, com ens ensenya la història, és que els qui detenen el poder no acostumen a deixar quotes d'aquest poder voluntàriament, sinó només sota la pressió dels que eleven el seu crit de justícia. No oblidem que el tema de la justícia és un dels ensenyaments del Sermó de la Muntanya.
Que el Senyor t'il·lumini en aquest camí d'Advent, i et concedeixi esperit de saviesa i valor, per lluitar per la teva dignitat de dona, per una major dignitat de la humanitat. Una abraçada,
+ P. Abat
