Benvolgut Miquel,
Som a les vigílies de Nadal. La vida litúrgica a l'església, la lectura de la Paraula i la seva meditació en la lectio, ens ajuden a ambientar-nos espiritualment. I si contemplem els carrers de les ciutats, ens adonem que, tot i la crisi, ja es respira de ple el clima nadalenc: llums, botigues...
La Paraula de Déu d'aquest diumenge 4t d'Advent ja ens suggereix el punt al voltant del qual girarà el Nadal: «La verge tindrà un fill i li posaran Emmanuel, que vol dir "Déu és amb nosaltres"».
I és molt possible que, com en els altres anys, no falti la premsa amb les seves opinions, articles, reportatges ... per ressaltar que Nadal, el Nadal tradicional està desapareixent: menys manifestacions religioses, més secularització, menys ambient familiar, temples més buits. Una victòria de l'home modern?
Què en penses de tot això? Creus que ens trobem amb aquesta "inversió" nadalenca? Jo no n'estic tan segur. El que sí penso és que els humans portem una forta càrrega de confusió, desorientació, buidor... En aquest "hivern sec" de la nostra societat, hi pot haver un "Nadal viu"?
Perquè el Nadal se centra en el naixement d'un infant, d'una persona humana, que resumeix un profund misteri humà-diví: «Emmanuel, és a dir "Déu amb nosaltres"».
A mi no em preocupen les esglésies buides per Nadal. Perquè les esglésies o els temples s'omplen o es buiden amb els homes i dones de cada temps, per celebrar la infància que ens salva.
Però què està passant fora dels temples, en la nostra societat?
Una dada esmentada en una recent entrevista d'un periodista alemany amb el papa Benet XVI i publicada en un llibre: «Els governs d'avui apilonen deutes de quantitats mai no vistes. Un sol país com Alemanya gasta el 2010 més de 43.000 milions d'euros només per pagar interessos als bancs; o sigui que, tot i la nostra riquesa o benestar occidental portem un tren de vida per sobre de les nostres possibilitats. Tan sols aquests pagaments d'interessos serien suficients per subministrar aliments durant tot un any a tots els nens dels països en vies de desenvolupament».
Altres dades: pares que no saben, no poden o no volen viure el diàleg de la vida amb els seus fills, abdicant de la seva responsabilitat en altres instàncies educatives, i que a més no confien en elles, o no els donen suport totalment, en una molt viva contradicció. Una infància abandonada als seus capricis, com una única tasca educativa. I no diguem ja d'una infància segrestada per convertir-la en infància-soldat, o infància-esclava...
Difícilment una societat així pot celebrar el Nadal. Els temples seguiran omplint-se de buit silenciós, a l'espera d'altres homes i dones capaços d'acollir una paraula de vida, una infància, veritable precursora del Messies.
L'home busca nous camins amb els quals omplir el seu buit i substitueix el Naixement pel "l'Arbre". I a l'home li torna a néixer la contradicció. Precisament quan vol celebrar el Nadal amb aquests nous símbols, és quan més està atemptant la humanitat contra el medi ambient.
Podria esmentar altres dades. Queden els regals. Almenys aquí pot donar lloc a la seva il·lusió, a la seva esperança ... I la crisi econòmica també l'hi retalla.
Què et sembla, Miquel, aquest panorama? No bufen bons vents per Nadal.
Jo crec que Crist, aquest Messies anunciat, només neix en el silenci de la nit. Cal apagar els sorolls. No és fàcil trobar una nit silenciosa a la vida dels homes; en el cor no paren de caure coses, objectes... l'home s'entreté amb l'estrèpit de les coses fins a ensordir.
I el cor es fa inútil per acollir una bona paraula, una paraula que necessita bressolar-se en el bressol del silenci, que és l'únic bressol on pot recolzar-se i néixer el Crist que salva. Quin Nadal esperes celebrar, amb la teva dona i la teva filla?
Una abraçada,
+ P. Abat
