DIUMENGE III D'ADVENT (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Josep M Recasens
Is 35,1-6a.10; Sl 145,7.8-9a.9bc-10 (R.: cf. Is 35,4); Jm 5,7-10; Mt 11,2-11

Germans,

Som al bell mig de l'Advent, per això la litúrgia d'aquest dia s'alegra per la proximitat del Nadal del Senyor. Ja ens hi ha exhortat el cant d'entrada amb un text de sant Pau als cristians de Filips, la comunitat que ell estimava amb predilecció: «Viviu sempre contents en el Senyor, viviu contents, perquè el Senyor és a prop». En aquest diumenge ‘Gaudete', és a dir, ‘Alegreu-vos', sant Pau ens invita a estar contents perquè el Senyor ve a nosaltres. Amb tot l'apòstol fa referència a la vinguda definitiva del Senyor Jesús, en la seva glòria. Ell vol, doncs, que estiguem contents en el Senyor, o sigui, en comunió amb el Crist que s'apropa, ja que ell és el nostre tot, la nostra única riquesa, el nostre paradís interior, aquell de qui ens hem de sentir totalment dependents i enamorats. ¿Qui té por de la persona estimada quan sap que aviat es retrobarà amb ella? Tot al contrari, tots desitgem veure-la com més aviat millor, i els minuts se'ns fan eterns en la demora. Doncs, el Senyor Jesús, el rei vencedor i invencible ve a salvar-nos i a portar-nos la pau. Per tant, tenim motius per estar alegres i desitjar ben sincerament que vingui aviat.

L'alegria que respira tota la litúrgia d'avui no deixa de tenir un significat plenament pasqual ja que suposa el pas d'una situació d'opressió a la llibertat, de la tenebra a la llum. És això justament el que preveu el profeta Isaïes en el fragment que hem escoltat: «La terra eixuta i el desert estan de festa, d'alegria l'estepa floreix...Es desclouran els ulls dels cecs i les orelles dels sords s'obriran; el coix saltarà com un cérvol i la llengua del mut cridarà de goig». El profeta descriu una situació paradisíaca per al futur d'Israel després del retorn de l'exili de Babilònia. Serà una etapa de plenitud i de benedicció, després d'uns llargs anys de desolació. La presència eficaç de Déu enmig del poble realitzarà aquests prodigis sorprenents i inusitats. Sió, és a dir, Jerusalem, serà la seu de Déu, que hi regnarà amb l'esplendor de tota la seva glòria i majestat. Isaïes s'expressa amb un llenguatge poètic i amb un to optimista per tal d'animar el poble a què posi la confiança en el Déu de les promeses, el Déu salvador que mai no deixa d'afavorir aquells qui creuen en ell.

L'evangeli d'avui és justament l'acompliment de l'oracle d'Isaïes. Jesús serà la realització plena de les promeses de Déu. Ell serà el perfecte Emmanuel, el Déu encarnat i solidari dels oprimits. Ho proclamarà ell mateix a l'ambaixada dels deixebles de Joan Baptista després que aquest hagués estat fet presoner per Herodes Antipes. Joan es qüestiona si Jesús serà el Messies esperat o no, perquè ell s'imaginava un Messies jutge, una mena de personatge apocalíptic, en la línia de la seva predicació, i resulta que Jesús es presenta com a Messies que ve a guarir, que ve a alliberar, que ve a tornar a cada home la seva dignitat perduda. Jesús respon a l'ambaixada enviada per Joan anunciant-li l'acompliment de l'oracle del profeta Isaïes: «els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten els morts ressusciten, els desvalguts senten l'anunci de la Bona Nova». Jesús es el profeta de l'esperança, l'herald de la salvació oferta a tots els homes. En el seu ministeri, Jesús ha optat per la misericòrdia abans que pel judici, perquè ell encarna el Déu pacient i bo que vol donar als homes la oportunitat de salvar-se.

No, Joan, no hem d'esperar cap més Desitjat que ens porti el missatge del Regne escatològic. Pots morir tranquil i sense recel. Jesús ha depassat els teus projectes sobre el Messies, però la teva missió no ha deixat tampoc de donar fruit. Tu seràs, sens dubte, el més gran que les mares han portat al món, segons afirmació del mateix Jesús, un elogi sublim que proclamaran totes les generacions, i el teu testimoniatge, valent i coherent, ens hauria d'estimular a nosaltres a optar decididament per la veritat, aquella veritat capaç de fer-nos lliures i de comunicar-nos una pau impertorbable.

Germans, l'alegria més gran que podem tenir és saber que Déu és amb nosaltres i que està a favor nostre. Saber-nos estimats per ell, sempre i en tot lloc, és la font de la màxima joia i de la pau més benaurada. Déu és present en les nostres vides i hem de tenir prou fe per deixar-lo actuar en nosaltres per tal que els nostres ulls cecs s'obrin a la llum inviolable de la seva bellesa inefable, perquè la nostra sordesa interior sigui guarida per la força penetrant de la Paraula de Déu, perquè tota la lepra immunda de pecats i de vicis que hem anat acumulant sigui purificada pel bany regenerador dels sagraments i el bàlsam de la pregària. Així passarem de la mort a la vida, de la mentida a la veritat i de la mediocritat a la fermesa, aquella fermesa de la qual el nostre Salvador és l'artífex i el garant. Ell no ens defraudarà mai. Alegrem-nos, doncs, amb una alegria profunda i sòlida, perquè la nostra salvació alegra també el cor de Déu.