Sant Ambrós, bisbe (S. IV), Comentari a l'evangeli de sant Lluc
«Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres». Déu, efectivament, té el poder de transformar una naturalesa en una altra; però aquí el misteri és per a mi més útil que el miracle. Vull dir que aquestes paraules es refereixen al Crist, i no hi puc reconèixer altra cosa sinó la construcció de l'Església. Aquestes pedres, en efecte, són les pedres vives, que s'eleven per a construir la mansió de Déu, el temple sant, gràcies a la conversió dels nostres cors. Sí, Déu volia amorosir la duresa dels nostres cors, volia transformar aquelles pedres, que eren pedres d'escàndol, en adoradors fidels. «Déu pot donar fills a Abraham fins i tot d'aquestes pedres». ¿No havien de ser pedres aquells pagans, servidors d'ídols de pedra? Tal com diu el salm: «Seran com ells els qui els fabriquen».
Fou profetitzat, doncs, que la fe havia de ser introduïda en els cors de pedra dels pagans. Els oracles prometen que la fe transformarà en fills d'Abraham tots aquells a qui la duresa de la pedra que adoraven havia convertit en ànimes de pedra. De pedres dures es transformen en pedres vives. És l'apòstol sant Pere qui compara a pedres vives els homes afermats en la fe: «Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit perquè formeu una santa comunitat sacerdotal que ofereixi víctimes espirituals agradables a Déu per Jesucrist».
Eusebi de Cesarea, bisbe (s. III-IV), Comentari al llibre d'Isaïes
Una veu crida en el desert: «Prepareu una ruta al Senyor, aplaneu un camí per al nostre Déu». El profeta declara obertament que el seu vaticini no s'ha de fer a Jerusalem, sinó en el desert, a saber que es manifestarà la glòria del Senyor, i la salvació de Déu arribarà al coneixement de tots els homes. Tot això es deia perquè Déu havia de presentar-se al desert, impracticable i inaccessible des de sempre. Es tractava, en efecte, de totes les gents privades del coneixement de Déu, amb les quals no van poder entrar en contacte els justos de Déu i els profetes.
Per aquest motiu, aquella veu mana preparar un camí per a la Paraula de Déu, així com aplanar els seus obstacles i asprors, perquè quan vingui el nostre Déu pugui caminar sense dificultat. «Prepareu un camí al Senyor»: es tracta de la predicació evangèlica i de la nova consolació, amb el desig que la salvació de Déu arribi al coneixement de tots els homes.
