LA CARTA DE L'ABAT

Molt estimats Joan i Carme,

Celebrem aquests dies aquesta festa entranyable de Nadal, potser avui ja no tan entranyable, si recordem temps passats, amb un ambient familiar més definit. Dies de compres, de despeses especials...

Vull compartir amb vosaltres aquestes dues lectures que m'han impressionat.

La primera és del llibre «Ángeles de Wucro», sobre una missió dels Pares Blancs a Etiòpia, que després de més de mig any de la seva lectura, em continua impressionant quan la recordo. La periodista Mayte, visita, amb el missioner Olaram, Pare Blanc, una família de la missió. «Dues nenes tenien cura d'un fogonet de carbó sobre el qual bullia una olleta. La mare era fora intentant trobar una mica de "inyera", (una mena de coca de cereal, que és com el pa d'aquest país). Una d'elles aixecava la tapa de tant en tant, l'altra ventava el foc amb un tros de cartró doblegat. Ja feia estona que érem a la casa i vaig pensar que, fos el que fos el de dins l'olla, ja deuria estar cuit i ben cuit. Fins que en una de les ocasions en què van aixecar la tapa, vaig treure el cap i vaig descobrir que el contingut era únicament aigua. Això, diu Mayte, em va fer recordar una altra història: la d'una dona que a la nit posava pedres en una cassola amb aigua per enganyar els seus fills fins que caiguessin adormits, esgotats per l'espera i el somni, amb l'esperança d'aconseguir l'endemà una cosa per donar-los de menjar».

La segona, un article del Diari de Tarragona (2010.12.13): «Ens acostem al Nadal, aquesta data en què la febre consumista ens envaeix i en la qual els comerços obren cada diumenge, per facilitar les compres i perquè renunciem a aquest cap de setmana, pràcticament l'únic, consagrat al descans i a la família... Prometo no comprar, no córrer, no fer encàrrecs ni regals. A menys que sigui imprescindible. Al cap i a la fi, també jo, encara que sigui antiquat, sóc, com deia al principi, una víctima d'aquesta modernitat».

I alhora m'arriba el ressò de la Paraula de Déu de la festa de la Sagrada Família, en un clima de futur, molt dur per a la família: «Tingueu els sentiments que corresponen a escollits de Déu: compassió, bondat, comprensió, suporteu-vos mútuament, perdoneu quan un tingui queixes contra un altre. I per sobre de tot, l'amor que tot ho lliga i perfecciona».

No sé què dir més. Tot això em deixa perplex, silenciós. Un silenci del qual només en neix una paraula: a l'hivern hi pot haver Nadal?

Joan i Carme, us desitjo que no us falti en cap moment la pau de Crist.

+ P. Abat