Estimada Pilar,
He rebut la teva carta, molt viva, que he llegit i rellegit. M'ha cridat l'atenció, sobretot, aquest paràgraf: «Necessito, això sí, molta llum i molta pau. No sé quina és la meva missió, però a hores d'ara de la meva vida crec estar segura que la meva missió és "cuidar" els fills, el marit, els pares. Això sí, espero i així ho crec, que a mi em "cuida" el Pare celestial. Tant de bo que, com em dius en la teva carta, els meus fills pensin com "Winston Churchill" i diguin quan ja no estigui en aquest món que vaig causar una brillant impressió en la seva infància, i que brilla com l'estel del capvespre i que em volen profundament».
És evident, Pilar, que tots necessitem molta llum i molta pau. La societat avui es mou immersa en una profunda foscor, tant en els seus horitzons, com a l'interior, en la seva consciència. És normal que et neixin aquests interrogants.
El mateix Joan Baptista, el precursor de Jesucrist, dóna un testimoni fidel davant l'ambient advers que l'envolta, i torna a preguntar si ho va fer bé quan diu: «Ets tu el qui ha de venir o n'hem d'esperar un altre». La resposta de Jesús amb l'obra que està duent a terme imagino que donaria seguretat al Baptista.
Quina és l'obra que tu duus a terme? Com a mestressa de casa cuidar els teus. Estàs duent a terme allò que és el més peculiar de la dona: tenir cura de la vida, o tenir cura dels teus, estant al servei de la vida.
Però la dona, a més de ser col·laboradora del Déu de la vida, assumeix un altre tret d'aquest Déu que es defineix com "amor". Així que fent aquest servei amb "amor", tot essent reflex del cor diví, pots estar segura que causes una brillant impressió, que ets com l'estel del capvespre...
Potser allò sigui només una gota d'aigua. Però aquesta gota és necessària, ja que vivim en un erm dur. Avui es diu que la desertització va avançant cap al nord. La material així és, però hi ha una altra desertització espiritual que porta un ampli espai per davant.
Cal que la dona treballi avui amb aquest esperit. Necessitem la presència de Déu amb aquest toc femení perquè l'aridesa del desert es transformi en la bellesa de la muntanya del Carmel.
Les dones, per la vostra constitució, sou més espirituals. No m'explico com hem complicat entre tots la història, i, com a resultat, vosaltres vau passar a un segon pla, a viure com a persones submises. Tot això ha donat a llum una societat més dura, més subjecta a la norma pura i dura. I la norma pura i dura, asseca, ofega la vida. Finalment la societat està abocada a un menyspreu creixent de la vida.
En aquesta societat continua havent-hi molts cecs, coixos, leprosos, invàlids, incapaços de caminar sense crosses... Jesús dóna una resposta amb la seva permanent delicadesa amb les persones, amb la seva profunda humanitat, amb la seva actitud de servei...
Per tot això, perquè jo crec en el vostre servei espiritual, valuós i necessari, et demano que segueixis fent aquest servei amorós als teus. Però no amb una actitud de submissió, sinó amb el gest conscient que sense ell la societat s'empobreix més; amb una actitud de testimoni que sigui també una crida a l'home a promoure aquests valors en una societat que necessita entusiasmar-se per la vida.
+ P. Abat
