Del comentari a l'evangeli segons sant Lluc, de sant Ambròs, bisbe
«Joan representa la Llei, la qual anunciava el Crist. Ara bé, aquesta llei, retinguda captiva en els cors sense fe, no podia donar plenament testimoni del pla de Déu sense el suplement de l'autoritat de l'Evangeli. Joan, doncs, envia els seus deixebles al Crist perquè obtinguin un augment de coneixement, ja que el Crist és la plenitud de la Llei.
»El Senyor sap que ningú no pot tenir una fe plena sense l'Evangeli. En efecte, si bé la fe comença amb l'Antic Testament, no l'acaba sinó el Nou. Respon a la pregunta sobre la seva persona revelant-se, no pas amb una paraula qualsevol, sinó amb els fets: "Aneu a anunciar a Joan —diu— el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts reben l'anunci del missatge joiós".
»Amb tot, però, aquests exemples del testimoniatge del Senyor encara no són suficients: la plenitud de la fe és la creu del Senyor, la seva mort, la seva sepultura. I, així, afegeix: "I feliç aquell que no quedarà decebut de mi"».
Dels sermons de sant Agustí, bisbe
«Joan era la veu, però el Senyor és la Paraula que en el principi ja existia. Joan era una veu provisional; Crist, des del principi, és la Paraula eterna.
»Treu la paraula, i què és la veu? Si no hi ha concepte, només hi ha un soroll buit. La veu sense la paraula arriba a cau d'orella, però no s'edifica el cor.
»Però vegem com succeeixen les coses a la mateixa edificació del nostre cor. Quan penso el que vaig a dir, ja hi ha la paraula present en el meu cor, però, si vull parlar-te, busco la manera de fer arribar al teu cor el que ja està en el meu.
»En intentar que arribi fins a tu i s' allotgi en el teu interior la paraula que hi ha ja en el meu, utilitzo la veu i, per mitjà d'ella, et parlo: el so de la veu fa arribar a tu l'enteniment de la paraula, i una vegada que el so de la veu ha portat fins a tu el concepte, el so desapareix, però la paraula que el so va conduir fins a tu està ja dins el teu cor, sense haver abandonat el meu.
»El so de la veu es va deixar sentir per complir la seva tasca i va desaparèixer, com si digués: "Aquesta alegria meva és plena". Retinguem la paraula, no perdem la paraula concebuda a d'interior de l'ànima».
