Santa Escolàstica, verge
Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
Gn 2,18-25; Sl 127; Mc 7,24-30
Jesús es mou cap a un lloc de silenci, en un país paga. Allà tal vegada no el reconeixen i tindrà temps de preparar els seus deixebles amb més cura. Però, entra en joc una dona, una dona sirofenícia que fa trontollar el joc de Jesús. Vés tu per on? Jesús és reconegut com a salvador. Humilitat i esperança entren en joc per part de la dona que vol la gràcia de la curació per a la seva filla.
La salvació és per al jueus en primer lloc. Els altres pobles, encara no els hi ha arribat l'hora. Jesús és aspre, experimenta la tensió relativa a la finalitat del seu ministeri: «Deixa que mengin primer els fills: no estaria bé de prendre el pa dels fills per tirar-lo als cadells». La dona hi està d'acord. Amb les paraules que Jesús pronuncia la dona encara en treu profit: «També els cadells, sota la taula, mengen les engrunes que els fills deixen caure». A Jesús li agrada la resposta de la dona: «Tens raó: vés que el dimoni ja ha sortit de la teva filla». Jesús li garanteix que la filla ja està curada. Humilitat i esperança vencen la resistència de Jesús.
L'home de Déu Benet (cf. Capítol XXXIII, Llibre II, dels Diàlegs, de sant Gregori), es troba amb la seva germana Escolàstica. Al vespre ella li demana de quedar-se, per parlar fins a l'endemà, de les alegries de la vida del cel. Benet refusa la petició: «Amb què surts, germana! No puc pas quedar-me fora del monestir!». El cel és seré. Escolàstica prega: «Fou una sola i única cosa alçar ella el cap i començar a caure la pluja». Benet s'emprenya. «Ella li va respondre: Veus? T'he pregat i no has volgut escoltar-me. He pregat al meu Senyor i m'ha escoltat».
La qui estimava més ha estat la qui ha guanyat la partida. Escolàstica ha pogut vèncer al seu germà. La dona sirofenícia amb l'amor per la filla ha vençut tot impediment.
Davant les contrarietats de la vida ens cal humilitat i esperança. L'amor és el qui guanya sempre la darrera partida.