TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY VI
Diumenge 7è durant l'any
Sant Lleó el Gran, papa (sermó VIII de l'Epifania)
Qui vulgui saber si habita en ell el Déu de qui ha estat dit: «Déu és admirable en els seus sants», que escruti amb un examen sincer el fons del seu cor i que cerqui atentament amb quina humilitat resisteix l'orgull, amb quina benvolença combat l'enveja, en quina mesura no es deixa portar per les paraules afalagadores i frueix del bé dels altres; que cerqui si no desitja tornar mal per mal i si s'estima més deixar sense venjança les injúries que no pas perdre la imatge i la semblança del seu Creador, el qual crida tothom a conèixer-lo per mitjà dels seus dons, que «fa ploure sobre justos i injustos i que fa sortir el sol sobre bons i dolents».
I perquè aquesta recerca no es perdi en l'examen escrupolós de múltiples punts, que es demani si, en els replecs del seu cor, hi ha la mare de totes les virtuts: la caritat. Si troba que tot el seu cor tendeix cap a l'amor de Déu i del proïsme fins al punt de voler que els seus enemics rebin els béns que desitja per a ell mateix, aleshores aquell que es troba en aquestes disposicions no pot dubtar que Déu el porta i fa estada en ell. Car aquells de qui ha estat dit: «El Regne de Déu és dins vostre», no fan res si no és per l'Esperit d'aquell la voluntat del qual els condueix.
Sabent, doncs, germans, que Déu és caritat, ell «que ho obra tot en tots», cerqueu la caritat per tal que els cors de tots els creients s'uneixin en un mateix sentiment d'amor pur.
Comentari de sant Efrem sobre el Diatésaron (1,18-19)
Aquell, doncs, que arribi a assolir alguna part del tresor d'aquesta paraula no cregui que s'hi troba només el que s'ha trobat, sinó que ha de pensar que, de les moltes coses que hi ha en ella, això és l'únic que ha pogut assolir. Ni pel fet que aquesta sola part ha pogut arribar a ser entesa per ell, tingui aquesta paraula per pobre i estèril i la menyspreï, sinó perquè considera que no pot abastar tota, doni gràcies per la riquesa que amaga. Alegra't pel que has aconseguit, sense entristir pel que et queda per assolir. L'assedegat s'alegra quan beu i no es entristeix perquè no pot esgotar la font. La font ha de vèncer la teva set, però la teva set no ha de vèncer a la font, perquè si la teva set queda sadollada sense que s'esgoti la font, quan tornis a tenir set podràs de nou beure-hi, en canvi, si en saciar la teva set s'assequés també la font, la teva victòria seria en perjudici teu.
Dóna gràcies pel que has rebut i no t'entristeixis per l'abundància sobrant. El que has rebut i aconseguit és la teva part, el que ha quedat és la teva herència. El que, per debilitat, no pots rebre en un determinat moment ho podràs rebre en una altra ocasió, si perseveres. Ni t'esforcis amb egoisme per prendre d'un sol glop el que no pot ser engolit d'una vegada, ni desisteixis per mandra del que pots anar prenent a poc a poc.
