DIUMENGE V DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 58,7-10; Sl 111; 1Co 2,1-5; Mt 5,13-16

Estimats germans i germanes: Com viure la nostra fe i posar en pràctica allò que sentim i estimem? Què ha de fer un cristià enmig de la societat? I com podem, entre tenebres i penombres, esdevenir nosaltres mateixos llum? Les lectures que hem escoltat ensenyen un programa de vida molt concret i actiu.

La primera resposta la tenim ja en el profeta Isaïes, que ens diu que allò que Déu espera de nosaltres no són grans manifestacions exteriors de pietat, sinó accions concretes i efectives en favor dels necessitats: alimentar els qui passen fam, acollir els desemparats, vestir els despullats... Podríem afegir: estimar sempre tothom sense mesura ni condicions. El profeta diu que qui actua així, i després acudeix a Déu, Déu li dirà de seguida: «Aquí em tens». L'espiritualitat bíblica es caracteritza per una relació directa entre l'amor a Déu i l'amor al proïsme. Aquest pensament arribarà a la seva culminació en les paraules de Jesús: «Us ho asseguro: tot allò que fèieu a un d'aquests germans meus més petits, a mi m'ho fèieu» (Mt 25,40). Aquest comportament ens condueix cap a Déu, i omple de llum la nostra foscor.

La segona resposta la trobem en l'Evangeli d'avui; és una concreció de les benaurances que escoltàvem el diumenge passat. Només si del seu contingut em fem vida serem sal i llum. Ser sal i llum, ajudant de mil maneres als altres i compartint el que som i tenim, és el millor testimoni que pot donar un cristià en la família o en la comunitat, en el treball i en la societat. És el llenguatge de l'amor que tothom entendrà. I és la millor manera d'imitar Jesús, que al llarg de la seva vida «passà fent el bé». Se'ns demana que il·luminem amb la nostra vida la dels altres, que els donem esperança, que els ajudem a trobar sentit a les seves vides, que siguem persones de pau i de tolerància i de diàleg enmig del nostre món, com la sal que fa agradable el menjar. «L'home just, compassiu i benigne és llum que apunta en la fosca», diu el salm.

Germans, siguem fars de llum pel nostre exemple d'amor, de solidaritat i de servei. Si som coneguts "perquè anem a Missa", o "perquè som monjos", o "perquè pensem que som bones persones"... que siguem també automàticament coneguts perquè "sempre estem disposats a ajudar", evitant de dir: "això no em toca, no està en el programa". Si manifestem la nostra fe amb valentia i fidelitat, s'estarà bé al nostre costat. L'Evangeli d'avui ens diu: «Vosaltres sou la llum del món... la vostra llum ha de resplendir davant la gent».

L'última frase de l'Evangeli aclareix el sentit de tot el text: el testimoni dels deixebles es realitza a través del bé que obren, de la seva manera de viure. Fent el bé, serem un reflex de la llum de Déu, de la presència divina en el món. Units a Crist, tot ho podem; fins i tot superar el nostre egoisme i mediocritat. Si tenim el coratge d'acceptat la nostra imperfecció, evitarem de viure amb la consciència tranquil·la i ens obrirem millor a l'acció de Déu que ens vol transformar. No ens quedem només amb paraules boniques. La satisfacció de viure evangèlicament amb responsabilitat superarà amb escreix l'esforç que comporta ser-ne fidels. Pensem en la Vetlla Pasqual: encenem el nostre ciri personal, com tots, del Ciri gran que és imatge de Crist, Llum del món. Estimats germans, en l'Eucaristia tenim sempre una font inesgotable de força i un estímul per viure una generositat sempre renovada.