TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY V
Diumenge VI durant l'any
Sant Ireneu de Lió, bisbe (Contra les heretgies, IV,13,1-2)
Els preceptes naturals de la Llei, Déu no els ha pas abolit, sinó que els ha amplificat i els ha acomplert. Amb aquests preceptes naturals vull dir tots aquells pels quals l'home esdevé just; preceptes que ja observaven abans mateix que fos donada la Llei, els homes justificats per la fe i que eren plaents a Déu.
«Si la vostra justícia no sobrepassa la dels escribes i els fariseus, no entrareu pas en el Regne del cel». La Llei, imposada a esclaus, educava l'ànima a partir de les realitats externes i corporals, i la feia seguir com per una cadena cap a l'obediència dels manaments, per tal que l'home aprengués a obeir Déu. El Verb, però, ha alliberat l'ànima, i ha ensenyat a purificar el cos des de l'interior, a partir de la voluntat i del cor. Calia aleshores suprimir les cadenes de l'esclavitud per les quals s'havia educat l'home; calia suprimir-les per poder seguir Déu sense cadenes; però també calia que fossin ampliats els preceptes de la llibertat i que augmentés la submissió al Senyor, perquè ningú no fos indigne del seu Redemptor.
És per això que el Senyor ens ha manat de no cobejar, en lloc de l'antic precepte de no cometre adulteri; i en lloc del precepte de no matar, ens mana de no enfadar-nos; ens mana no solament d'estimar el nostre proïsme, sinó àdhuc els nostres enemics; ens obliga no solament a ser generosos i disposats a compartir els nostres béns, sinó encara de donar, sense reclamar, els béns que ens hauran pres: «A qui et pren la túnica, dóna-li el mantell i tot», de tal manera que, no solament no ens hem de contristar com aquells que es veuen desposseïts contra el seu grat, sinó que ens haurem d'alegrar com els qui donen de bon grat, perquè de fet serà un do gratuït al nostre proïsme, més que no pas un cedir de mala gana a la necessitat. «Si algú t'obliga a fer una milla, fes-ne dues amb ell», per tal de no seguir-lo com un esclau, sinó de precedir-lo com un home lliure. En totes aquestes coses, d'aquesta manera, miraràs de fer-te útil al teu proïsme, si no tens en compte la teva dolenteria i, en canvi, li aboques plenament la teva bondat; d'aquesta manera seràs semblant al teu Pare del cel que «fa sortir el sol damunt de bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos».
Comentari de sant Efrem sobre el Diatésaron (1,18-19)
Qui hi ha capaç, Senyor, de penetrar amb la seva ment una sola de les teves questions? L'assedegat que beu de la font, molt més és el que deixa que el que pren. Perquè la paraula del Senyor presenta molt diversos aspectes, segons la diversa capacitat dels qui l'estudien. El Senyor va pintar amb multiplicitat de colors la seva paraula, perquè tot el que la estudiï pugui veure-hi el que més li plagui. Amaga en la seva paraula varietat de tresors, perquè cada un de nosaltres pogués enriquir-se en qualsevol dels punts en què concentrés la seva reflexió. La paraula de Déu és l'arbre de vida que t'ofereix el fruit beneït des de qualsevol dels seus costats, com aquella roca que es va obrir al desert i va rajar de tot arreu una beguda espiritual. Van menjar —diu l'Apòstol— el mateix aliment espiritual i van beure la mateixa beguda espiritual.
