DIUMENGE VIII DURANT L'ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Germanes, germans, benvolguts tots en el Senyor,

Com cada diumenge, Jesucrist ens convida a la taula de la Paraula i de l'Eucaristia. I avui, a més, ens crida a alliberar-nos de les preocupacions que ens fan anar capficats pel món. Així, podrem servir amb més llibertat el Senyor en els homes i les dones que ens envolten, especialment els més desvalguts. I podrem fer-ho amb la serenor i la pau que ens vénen de l'Esperit.

I és que no podem servir Déu i les riqueses, perquè tant Déu com la riquesa volen un amor absolut [Mateu 6, 24-34]. Per tant, ens hem de decidir per Déu, sinó la riquesa ens esclavitzarà i ens farà mesquins; mentre que Déu ens protegirà i ens donarà el que ens sigui menester. Els ocells del cel volen contents cap el menjar que no han sembrat... i el Pare del cel els alimenta. I els lliris dels prats llueixen la formosor dels seus vestits que no han teixit... i el Pare del cel els vesteix. Nosaltres, tanmateix, que som gent de poca fe, hauríem de confiar molt més en Déu, ja que ens hem de convèncer que Déu ens estima i que vetlla per nosaltres.

El seu amor és fort com el d'una mare pel fill de les seves entranyes. D'aquí que, en la primera lectura se'ns deia: "Ni que una mare s'oblidés del nen que té al pit, jo no m'oblidaria mai de tu" [Isaïes 49, 14-15]. És que el seu amor és a la base de la nostra confiança. És un amor fidel i constant, que vol la nostra perfecció i la nostra plenitud. I la solidesa d'aquest amor és la nostra seguretat. Per això deia el salm: "Només ell és la roca que em salva, és el castell on em trobo segur" [salm 61, 3].

Podem confiar en Déu, perquè sabem que ens estima i no ens abandonarà. Podem caminar serens per la vida, sense patir pel demà. No ens cal neguitejar-nos pensant què menjarem o què beurem ni com ens vestirem, ja que el nostre Pare del cel sap prou bé què hem de menester. Nosaltres, sí, és veritat, hem de posar-hi la nostra responsabilitat i el nostre treball, però buscant per damunt de tot el Regne de Déu i esforçant-nos a ser justos tal com Ell vol. Car així hem de correspondre a l'amor que Ell ens té, i així hem de merèixer la seva protecció. Visquem, doncs, sense neguit, i treballant per resoldre els problemes de la vida, i el cada dia que se'ns presenta, però conscients de viure sota la providència d'un Pare que ens estima i vol el nostre bé.

L'Eucaristia con-forma la nostra vida a la de Crist. Així, quan combreguem, ens transformem en Aquell que rebem, en frase de sant Agustí. Per això, la celebració eucarística és una font sempre oberta per a la renovació del cor de tot cristià. Amén.