LA PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23, 7-10; He 2,14-18; Lc 2,22-40

Blanca es com un ciri,
pura com un lliri,
la Verge divina
al temple camina,
duent en sos braços,
com nadó de llet,
el bon Jesuset.

Quan sant Simeó
veié el rei del món,
el pren i se'l mira,
—Maria, quin glavi
de pena i dolor
vos passarà el cor!

La Verge Maria,
després d'aquell dia,
mirava el fill seu
enmig de dos lladres,
clavat en la creu.

(Blanca com un lliri, de Jacint Verdaguer)

«La Verge divina al temple camina, duent en sos braços, com nadó de llet, el bon Jesuset». El profeta Malaquies anuncia aquesta vinguda del Senyor: «Tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu, l'àngel de l'aliança que desitgeu, entrarà al seu temple... Serà com el foc de fonedor, s'asseurà a fondre i depurar la plata». Fa quaranta dies que aquesta llum va plantar la seva tenda entre nosaltres i la seva llum va començar a il·luminar la nit dels pastors de Betlem, per arribar fins i tot a la nit del món, a la nit de la història dels homes. És la llum que es revela a les nacions, com cantem en l'antífona d'entrada a la processó amb les candeles. Per revelar-se a cadascú de nosaltres. I refinar-nos amb el seu foc...

Déu, que és llum pura, surt de si mateix, s'aliena per encendre la llum fora d'ell mateix. La llum que és la imatge de la seva Veritat i de la seva Bellesa. Crea la seva llum més preciosa: la criatura humana, i en ella, feta a la seva imatge i semblança, hi plasma la seva Veritat i la seva Bellesa. La criatura humana brillarà en entrar a l'existència amb la divina llum tot residint en el seu ésser més íntim.

No serà estrany que una mare en la nit de Pasqua romangui extasiada mirant el rostre radiant del seu fill, recentment batejat. Tota una festa de llum: la mirada de la mare, font de vida, com a col·laboradora de Déu, el somriure balbucejant del fill mirant la seva mare, la lluminositat de la nit.

Però l'home, la llum de Déu posada en el portallànties, apagarà aquesta seva llum i es negarà a encendre-la de nou. En la creació, el sol, la lluna, les estrelles continuaran brillant, però la llum de Déu continuarà apagada, sumida en una profunda foscor.

Déu tornarà a encendre la seva llum. Es revesteix de la nostra naturalesa, per deixar dins el seu «foc de fonedor que purifica». El nostre Déu, que és llum, es fa de la nostra mateixa carn i sang, en tot semblant a nosaltres, els seus germans, per deixar dins nostre el seu foc de fonedor, foc que ens purifica. Per això dirà el llibre dels Proverbis: «La llàntia del Senyor és l'alè que ha infós en l'home, li ressegueix els racons més íntims» (20,27).

Quan ens fem conscients d'aquesta llum, ens fem llum per als altres. En aquest nova encesa, Maria serà qui amb el seu sí farà possible la llum, de nou neta, ardent i clara, il·luminant tota la casa i mostrant als homes el camí per tornar a la llum. Ella ens dóna en versió perfectament humana, molt humana, la Llum, la Llum que ens convidarà en el nostre mateix idioma: «Jo sóc la llum del món, qui em segueix no camina a les fosques, sinó que té la llum de la vida». Però serà una llum assetjada per les tenebres, com ens diu Verdaguer, recollint el pensament de la paraula:

—Maria, quin glavi
de pena i dolor
vos passarà el cor!

La Verge Maria,
després d'aquell dia,
mirava el fill seu
enmig de dos lladres,
clavat en la creu.

Potser per això mateix aquesta festa de la presentació del Senyor és ja a les portes de la Quaresma, mirant cap a la gran vigília de la Pasqua. Un temps, per tant, per contemplar la creu de manera més assídua. Necessitem contemplar la Creu: «Mireu l'arbre de la creu on morí el Salvador del món». La creu serà substituïda pel ciri pasqual, i el crit: «Mireu l'arbre de la creu» pel crit: «La Llum de Crist»; però no l'entonarem bé, amb el ritme just i adient, si prèviament no hem mirat l'arbre de la creu.

Des d'aquest dia, com Maria, mirem Jesús, entre dos lladres, clavat a la creu. Tot pensant que un d'aquests dos lladres puc ser jo o tu que m'escoltes, o qualsevol de nosaltres que estem celebrant la llum que ens salva, però conscients que Jesús, com diu sant Joan, «ha vingut a aquest món per fer un judici, que els qui no hi veuen hi vegin, i els qui hi veuen es quedin cecs».

Demanem que la llum del Naixement, contemplant la foscor de la creu, ens permeti de fer camí cap a la llum de l'Home nou.

Ens hi acompanya Santa Maria, a qui saludem en el nostre camí:

«Salve, plena de gràcia. Salve, tota radiant, per qui ha desaparegut la foscor i ha brillat la llum. Salve, plena de gràcia, per qui ha cessat la llei i ha aparegut la gràcia. Salve, inici del goig i fi de la maledicció. Salve, veritablement plena de gràcia, el Senyor és amb vós» (sant Andreu de Creta, Hom. 4 de la Nativitat de Maria).

Santa Maria, veniu amb nosaltres en el camí de la Llum.