TEXTOS PER AL TEMPS DURANT L'ANY IV
Diumenge 5è durant l'any
Homilia de sant Joan Crisòstom sobre l'evangeli segons sant Mateu
El Senyor diu: «Vosaltres sou la sal de la terra». «Vosaltres —ve a dir— no heu de tenir en compte només la vostra pròpia vida, sinó la de tota la terra. La vostra missió s'estén a la terra i al mar, sense cap més límit que els límits del món. I a una terra que està mal disposada.» En efecte, pel fet mateix de dir: «Vosaltres sou la sal de la terra», el Senyor els fa veure que tota la natura humana és insípida i corrompuda pels seus pecats. Per això, amb tota justesa, el Senyor els exigeix aquelles virtuts que són particularment necessàries i útils perquè els altres se'n puguin aprofitar. En efecte, tot aquell que és mansuet, modest, misericordiós i just, no es guarda tancades a dins, només per a ell sol, aquestes virtuts, sinó que les vessa, com una bona font, perquè els altres se'n puguin aprofitar. Igualment, el qui és net de cor, el pacificador i el qui és perseguit per causa de la veritat, disposa també de la seva vida per al bé de tothom.
«Si la sal ha perdut el gust, ¿amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi». El Senyor els havia dit: «Feliços quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies». Doncs bé, perquè no s'acovardeixin en sentir això i refusin de sortir cap al camp, els ve a dir ara: «Si no esteu preparats per a aquestes coses, vana és la vostra elecció. Perquè el que heu de témer no és que us maleeixin, sinó que us poguéssiu veure envoltats en la hipocresia comuna. En aquest cas us hauríeu tornat insípids i seríeu trepitjats per la gent».
El Senyor passa, després, a una altra comparació més alta: «Vosaltres sou la llum del món». Novament se'ns parla del món, de tota la terra. Se'ns parla d'una llum intel·ligible molt més preciosa que els raigs del sol; com també la sal, calia entendre-la en un sentit espiritual. Amb aquestes comparacions, el Senyor incita novament els seus deixebles cap a la perfecció de vida i a estar sempre a punt per al combat: «Heu de ser tan visibles a tothom, com si fóssiu un poble situat dalt d'una muntanya, com un llum que brilla en un lloc alt de la casa». Em sembla que amb aquestes paraules el Senyor ens vol infondre confiança. Perquè dir-los que un poble dalt d'una muntanya no es pot amagar, era com manifestar-los el seu propi poder: «Així com és impossible que un poble d'aquestes característiques quedi amagat, igualment és impossible, també, que la meva predicació quedi callada o amagada». Com que abans els havia parlat de persecucions, de malediccions, d'insídies i de guerres, ara els anima dient que la seva doctrina no es quedarà amagada, sinó que il·luminarà tota la terra.
