DIMARTS DE LA SETMANA IV DURANT L'ANY (I)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè
He 12,1-4; Sl 21; Mc 5,21-43

La fe i l'esperança de Jaire i de la hemorroïssa s'han trobat amb l'amor de Jesús.

En el camí de la vida podem tenir sorpreses inesperades, circumstàncies que ens poden fer trontollar els fonaments de la nostra existència.

La triada teologal de les virtuts ens fa veure, si aprofundim, el joc de la fe combinat amb l'esperança i adobat amb l'amor.

En les proves del nostre camí tenim la possibilitat de tocar a Jesús. La fe, la nostra fe es combinarà amb l'esperança perquè Jesús ens adobi amb el seu amor. Així serem alliberats de les nostres pèrdues de sang, les nostres pèrdues de vida s'estroncaran amb el toc de Jesús. Així, podrem viure alliberats de tot impediment de pecat. Viure amb la plenitud que ens toca de part de Déu.

I, si com Jaire som dels qui intercedim perquè recobri la vida el nostre fill, encara que els salvadors del salvador no volen que amoïnem el mestre, si no tenim por, la nostra esperança i la nostra fe es tocaran en l'amor de Jesús, què salva aquells pels quals nosaltres monjos preguem.

Davant les proves, la fe i l'esperança ens obren el camí cap a l'amor de Déu.

Qui?
Qui m'ha tocat?
Si tota la gent us empeny.
És la meva fe, la què t'ha tocat, Senyor Jesús.
És la meva fe, la que m'ha fet saltar tot l'aldarull
fins arribar a tocar la borla del teu mantell.
Sóc jo que vull que em salvis.