DIUMENGE XXIII DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Is 35,4-7a; Sl 145; Jm 2,1-5; Mc 7,31-37

Estimats germans,

El profeta Isaïes fa una enumeració realista dels mals que podem patir els éssers humans de tots els temps. Els cecs estan separats de les coses; els sords, de les persones; i els coixos caminen amb dificultats. Veure, parlar, escoltar i caminar actuen en les relacions, necessàries perquè som sociables. El Salm ens vol animar, recordant-nos que Déu respon a les nostres limitacions amb la seva misericòrdia. Hem repetit cantant: «Lloa el Senyor, ànima meva». ¿Per què hem de lloar-lo si anem al seu encontre sense veure clar, sense comprendre gaire el que escoltem, caminant i caient?

Tots els monestirs del món comencem la jornada, a Matines, cantant: «Obriu-me els llavis, Senyor. I proclamaré la vostra lloança». Veig en la paraula «obrir» el secret i la solució. Tenim molts mitjans de comunicació i ens fem el sord al crit del germà, al problema del veí. Hem d'assumir una postura oberta, dialogant, respectuosa i compromesa en el nostre món plural. Jesús va dir al sord de l'Evangeli, tocant-li l'orella: «obre't!». En la primera lectura, Isaïes presenta un procés en tres fases: anuncia l'alliberament del desànim i de la por, proclama la superació del dolor i de les limitacions tan físiques com psíquiques, i parla de la transformació de la Creació. Trobo un paral·lelisme entre aquest procés i el viscut interiorment per Job, el personatge bíblic. Com ell, davant del sofriment ens rebel·lem. Però també la rebel·lió enfront de Déu pot portar a una nova experiència de Déu. La resposta que Déu dóna a Job ens sorprèn perquè no discuteix ni justifica el sofriment. La resposta consisteix en que Déu, en una llarga descripció, exposa a Job les meravelles de la Creació. La nit obscura, de la que parlen els autors espirituals, no nega la experiència de Déu. Més aviat, representa la purificació per tal que puguem veure la Creació amb uns nous ulls i en totes les coses puguem contemplar el misteri de Déu. Per això, en la primera pregària del dia demanem a Déu que ens obri els ulls, per poder lloar-lo i estimar-lo. En cadascuna de les pregàries de la jornada ens incorporem al ritme de les coses creades per Déu. Els amics de Job es compenetren totalment amb el sofriment de l'amic, però no el comprenen perquè no han estat purificats. Igualment ens passa a nosaltres: només podem «veure, escoltar i contemplar Déu» a través de la creu. La reacció més espontània de la persona alliberada d'ella mateixa, i unida a Déu, és contemplar en silenci i pregar.

Jesús ens obre els ulls i les orelles per comprendre i estimar. Diu Isaïes: «Escolta, i la teva ànima viurà». Aquest matí a Laudes hem cantat l'antífona del Càntic: «Obriu, Senyor, el nostre cor perquè comprenguem les vostres paraules; obriu els nostres llavis i proclamarem la vostra lloança». La lloança a Déu va unida a l'agraïment perquè nosaltres també podem ser guarits de la insensibilitat dels nostres sentits. Per això el lloem, perquè ens dóna forces per estimar. El cardenal Carlo M. Martini va acabar l'última entrevista que li van fer amb aquestes paraules: «Només l'amor venç el cansament... Déu és Amor».

«Tot ho ha fet bé», deien de Jesús. Sí, germans, ha fet molt bé de quedar-se amb nosaltres. Que Ell ens obri els llavis per pronunciar paraules de saviesa i de bondat; que també ens obri les orelles per saber escoltar. Que aquesta Celebració Eucarística sigui una gran Pregària: Preguem perquè tinguem paraules de lloança i d'agraïment a Jesús, i paraules d'ajuda i perdó als germans. Preguem agraïts, perquè el Pa i el Vi consagrats fan present Jesucrist entre nosaltres. Ens diu el llibre d'Isaïes: «Digueu als cors alarmats: sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia».