LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 23è durant l'any (Cicle B)

Dels sermons de sant Efrem de Nísibis
Aquesta força que no podem tocar ha davallat, s'ha cobert amb membres palpables a fi que els pobres la toquin, i que, tot palpant la seva humanitat, percebin la seva divinitat.

Perquè a través dels dits de la carn, el sord-mut va sentir que li tocaven les orelles i li palpaven la llengua. Però a través dels dits palpables, quan la llengua se li deslligà, quan se li obriren les orelles, va percebre la divinitat impalpable. Perquè l'arquitecte i l'artista del cos vingué a ell, i, amb una veu dolça, creà sense dolor unes obertures en les orelles sordes; llavors la boca tancada, incapaç de parlar fins aleshores, posà al món la lloança d'aquell qui, en aquest naixement de les paraules, feia donar fruit a l'esterilitat.

La paraula ha estat donada pel Senyor a homes muts: reconeguem que és aquell pel qual la paraula fou donada a Adam, el primer pare; aquí també, és per nostre Senyor que la naturalesa defectuosa ha estat completada i acabada. Perquè el qui és capaç d'omplir un buit de la naturalesa, mostra amb això que la plenitud de la natura s'acompleix a través d'ell. Ara, no hi ha defecte més gran per a l'home que néixer incapaç de parlar; en efecte, si és per la paraula que nosaltres ultrapassem totes les criatures, la manca de paraula és la més gran de totes les privacions. I així, tothom sap que qualsevol plenitud existeix gràcies a aquell que ha omplert totalment aquest buit.

Escopí i tocà les orelles del sord-mut; formà fang amb la saliva i l'estengué als ulls del cec, per fer-nos comprendre que, així com hi havia des del si matern un defecte en els ulls del cec, així també mancava alguna cosa en les orelles del mut. D'aquesta manera un defecte de la nostra pasta humana va ser suprimit gràcies al llevat manllevat del seu Cos perfecte. No convenia, d'altra banda, que nostre Senyor amputés un membre del seu Cos per eliminar els defectes dels altres cossos; va omplir els buits dels defectuosos per mitjà d'alguna cosa que podia treure d'ell mateix, així com els mortals el sumeixen a través d'alguna cosa que pot ésser menjada. És així que féu desaparèixer el defecte i ressuscità d'entre els morts, perquè ens fos possible de reconèixer que gràcies al Cos en què habitava la plenitud era omplert el buit dels defectuosos, i que d'aquest mateix Cos en què habitava la vida venia la vida dels mortals.