8 de setembre de 2012

EL NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet 
Mi 5,2-5; Sl 12,6, Rm 8,28-30; Mt 1,1-16.18-23 

Joan Maragall, escriu aquests versos en els Goigs de la Mare de Déu de Núria:

«Cau la nit pertot arreu… 
Nostre cor torna's psalteri 
pressentint el sant misteri 
tremolós de vostra veu. 
Deu ànima a les tenebres! 
Deu-nos la fe de la Nit.» 

Clareja la nit, arriba l'albada amb les notícies de cada dia en els mitjans de comunicació. Però en el cor de la nit, el cor humà vibra amb la melodia del salteri, obrint el Misteri de l'Amor sobre el món, vibra el cor amb el desig que la fe arreli en la Nit, com a repetició d'aquella Nit en què els àngels canten el Misteri de l'Amor manifestat en la naturalesa humana. La manifestació d'aquest Misteri revelat en la carn la fa possible una altra manifestació, un altre misteri, un altre Naixement, el de Santa Maria. Per això ens convida sant Joan Damascè: «Celebrem amb alegria la festa natalícia del goig de tot l'univers. Tenim raons molt vàlides per honorar el naixement de la Mare de Déu, per mitjà de la qual tot el gènere humà ha estat restaurat».

I en un bell panegíric sobre el Naixement de Maria, escriu sant Andreu de Creta: «Aquesta festivitat és per a nosaltres el principi de les solemnitats. És coronament pel que fa a la llei i les ombres (cf. He 10,1), i és una porta d'entrada, pel que fa a la gràcia i a la veritat (cf. Jn 1,17). Aquí trobem el resum dels beneficis de Crist envers nosaltres, la manifestació dels misteris i la transformació de la naturalesa: Déu es fa home i a l'home se li concedeix la deïficació. En efecte, a la resplendent i manifesta presència de Déu entre els homes, per estar tan plena de meravelles, li corresponia una introducció joiosa que precedís el gran do de la nostra salvació. Aquesta solemnitat del naixement de la Mare de Déu és un preludi, i la perfecta unió del Verb amb la carn n'és el terme.»

Textos tots aquests que ens posen en sintonia amb la saviesa de la Paraula, i amb la litúrgia d'aquest dia centrada sobretot en el misteri d'un Déu que en el vertigen del seu amor per la humanitat es revesteix d'humanitat i neix home. Per obrir-nos el camí de l'amor, per posar-nos en el camí de la salvació.

L'oració col·lecta ens parla «de les primícies de la salvació» que comencen a emergir amb la Nativitat de Maria. L'evangeli ens col·loca en aquest llarg i complex camí de la Genealogia de Jesucrist on l'amor de Déu ho recull tot, té en compte tot el que és humà, el fort i el feble, el sant i el pecador. Per això Pau amb veritat i tot encert ens pot recomanar que «Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen». La saviesa de l'amor és una saviesa penetrant que sap arribar fins i tot en el pecat, en el mal, fins al seu nucli més íntim, on batega l'amor de Déu. Per als qui l'estimen, Déu ho disposa tot en bé.

«Oh quina meravella! Ella és la mitjancera entre la sublimitat divina i la baixa condició de la carn i és constituïda mare del Creador». (Sant Andreu)

I així ens el presenta el quadre evangèlic de Natzaret, on hem escoltat com es comença a córrer el teló de l'insondable misteri de Déu, gràcies al sí de Santa Maria, acompanyada per l'acceptació fidel de sant Josep.

«Cau la nit pertot arreu… 
Nostre cor torna's psalteri 
pressentint el sant misteri». 

En la Nit de Betlem, en la Nit del món clareja el Misteri, gràcies al fet que el cor de Maria és un vibrant saltiri, una bella melodia on sant Josep hi posa el silenci. I el cant i la música omplen la nit del món. I hi ha en l'ambient un aire de pau que commou fins al més pregon.

«Cau la nit pertot arreu…» 

«Amb raó s'ha de celebrar el misteri d'aquest dia i a la Mare del qui és la Paraula de Déu s'ha d'oferir també l'obsequi de les paraules, perquè ella en res es complau tant com en la Paraula i en la reverència prestada per mitjà de les paraules». (Sant Andreu de Creta)

En la reverència a aquesta Paraula i en el respecte a les paraules és quan el nostre cor serà un saltiri, pressentint la llum del sant misteri.