L'EXALTACIÓ DE LA SANTA CREU

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Nm 21,4b-9; Sl 77; Jn 3,13-17

Estimats germans,

Si el Cristianisme és un missatge d'amor, ¿per què hem de celebrar la festa de la creu, que és un instrument de tortura? La creu és incomprensible i absurda si la mirem sense contemplar-hi Jesús el Redemptor. Jesucrist ha volgut manifestar-nos la seva solidaritat amb el dolor humà, tot compartint-lo per guarir-nos. Jesús ens revela a la creu un Déu que pateix amb nosaltres, que penetra el nostre dolor i el transforma. Els seus braços oberts són una invitació a superar les nostres creus, perquè ens acull amb la seva misericòrdia i perdó. Els seus braços oberts són, també, una invitació a sentir-nos solidaris amb els altres, obrint-nos al seu dolor i alliberant-los pel nostre amor i comprensió.

Jesús ens invita a prendre la nostra pròpia creu i a seguir-lo. Mai no ens acostumem a ella. Jesús ens va ensenyar amb paraules i amb fets, i també en el silenci de la creu, que hem d'estimar els enemics, fer el bé als qui no ens estimen, pregar per aquells que ens ofenen, fer als altres allò que volem que ells ens facin. Si l'acceptació de la nostra creu ens fa més humans, ens uneix a Jesucrist i ens ajuda a estimar els altres... vol dir que hem comprès el sentit profund de la Creu de Jesucrist. La creu esdevé, doncs, signe d'amor i de reconciliació; i, per tant, de fe i d'esperança.

El signe de la creu continua essent contradictori, com el misteri del dolor. Està comprovat que qui no sofreix resta immadur; qui refusa el sofriment, es rebel·la i no troba la pau; però qui l'accepta, amb paciència i serenor, s'uneix a Déu i es santifica. El sofriment de Jesús a la creu no ve a justificar cap sofriment, però li dóna un altre sentit. En la creu, Jesús ens salva perquè ens dóna el seu amor, i el seu amor es capaç de convertir-nos i de canviar el nostre cor. En la creu, Jesús ens il·lumina perquè, malgrat el seu sofriment, no va deixar d'estimar ni de perdonar. Crist, penjat a la creu, ens va obrir un nou camí. Si obrim els nostres braços i els nostres cors des de la pròpia creu, ens obrim al Do de Déu  en un intercanvi admirable: li presentem la nostra realitat i Ell ens la transforma.

La celebració d'avui va unida a la de demà: La Mare de Déu dels Dolors. Jesús no va quedar totalment sol a la creu, la Mare no li va fallar. Dolorida al peu de la creu ens llança un crit invitant-nos a la misericòrdia, al perdó, a la solidaritat, a la tendresa. Hem d'estimar amb amor de mare; sabent estar i viure amb dignitat, amb silenci, amb paraules de consol... esperant també el Do de l'Esperit Sant a la Pentecosta.