30 de setembre de 2012

LA CARTA DE L'ABAT


Estimada Carme,

Em dius en una carteta teva: «Compartir el silenci de la nit i viure aixoplugat en l'amor d'un cor de nen, és el més bonic que ens pot regalar la vida, sense oblidar que ells són, en tot, suggeriments i regals de Déu».

Doncs, aquesta experiència, Carme, està molt lluny de ser viscuda per la nostra societat, i fins i tot per molts pares. La infància no és, precisament, valorada en aquests temps, una infància que més aviat és víctima. Quants pares no arriben a gaudir dels seus fills!

Les xifres a nivell mundial fan estremir: al món hi ha 400 milions de nens en condicions d'esclavitud. Vuit milions moren de malalties que es poden curar i prevenir fàcilment. Tres-cents mil nens treballant en condicions d'esclavitud per multinacionals. Una quantitat semblant nodreix les files d'exèrcits com nens-soldat. Pares que venen els seus fills per un grapat de dòlars... Tot aquest panorama en terres on el primordial és subsistir. Infància en què s'ha trencat la cançó de la vida, com suggereix el poeta:

«Van néixer per cantar una cançó. Però el vers que la sostenia es va esborrar  després d'un hàlit de sang. Ara viuen fusell en mà, el cos, encara naixent, llaurat per la guerra, vida prestada que no assaja l'amor, i un abisme de mort a l'aguait». (Maria Novo)

Neixen per cantar una cançó. La cançó de la vida. Porten l'esperança d'una vida  nova al món. Per això s'han escrit pàgines de gran bellesa sobre la infància:

«Per a mi, no hi ha res de més bell al món
que un dimoniet de criatura que xerra amb Déu al fons del jardí...
No conec res més bonic al món, diu Déu,
que un nen galtaplè, atrevit com un ocellet,
que diu vint vegades “bon dia” i vint vegades “bona nit”.
Mai no en té prou... La vintena és com la primera. Ell compta com jo.
Així conto jo les hores».

I què ens diu Déu avui? Aquestes paraules: Qui escandalitza un d'aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d'ase lligada al coll... Una societat que els retalla la vida es retalla també el seu futur. «Intenteu vosaltres els homes dir només una vegada una sola paraula d'infant. No podeu. És una aigua massa pura que fuig de la vostra bruta memòria».

L'amor del cor d'un nen és el més bonic que ens pot regalar la vida. Un preciós regal de Déu. Però aquesta societat valora només el que produeix.

La nostra societat necessita conversió. Una abraçada,

+ P. Abat